Comprava el pa

Un relat de: Tanganika
El va veure d'esquena, fent cua, a la fleca de pa del bo, de massa mare i de massa pare. De farines selectes i electes. Xerrava rient amb una amistat. Més tard va imaginar, enrabiada, una conversa imaginària -i alliberadora- amb aquell home.

-M'irrita que tinguis un sou.

-I això?

Callaria. Sabia que era perquè ella vivia fent feinetes sueltes. Ell, en no obtenir resposta, diria:

-A mi em molesta que estiguis bona, la meva dona no ho està. L'estimo. Tu m'atraus.

-Ho tens clar, a mi tu no em folles, grava-t'ho.

-M'agrada com ets, el teu caràcter, aquest toc indòmit i descarat. A voltes fas por, quan et queden les faccions endurides.

-La meva part mascle, serà. Però ara no ho vulguis arreglar, res a fer hi tens.

Tot allò, va sortir-li, d'expressar, davant un mirall, tot i canviant de màscara: la que era una fotografia d'aquell home que rebutjavava, ossut amb la nou -i l 'avellana- pronunciats que presumia de cultura i de veu llegint microrelats de l'antic Primateu sobre escollits esculls de la costa més esbrevada davant un grupet d'amistat seguidores, d'energia afí, somrient sabent-se admirat, mostrant ullals que si per Carnestoltes es disfressés de vampir colaria un cent per cent. I una segona màscara, incolora i informe gairebé, representant un dels seus 'jo' més combatents, deessa com era.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

185 Relats

179 Comentaris

87777 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)