"Compra't un mòbil" i "Petit homenatge a Galileu"

Un relat de: qwark

Recorda:

"Cal ser absolutament modern"

Arthur Rimbaud.


Compra't un mòbil.

"Per què no tens mòbil?" és una pregunta que em feien poc sovint. Té un substitut molt més directe, sense tants miraments: "Compra't un mòbil!".

L'imperatiu és un temps verbal molt de moda, estem a l'era de la publicitat. Hi ha aspectes que no mereixen les consideracions dels indicatius o els condicionals. Així com una mentida repetida mil cops esdevé una veritat, un imperatiu publicitari repetit mil cops esdevé una necessitat de primer ordre. La quotidianitat ens ha fet oblidar aspectes que, si no hi estiguéssim tan acostumats, ens semblarien aterradors.

Una de les companyies que operava al nostre país va fer servir, per a la seva causa la bandera de la llibertat. Quin cinisme! Ser lliure no vol dir, precisament, poder anar a qualsevol lloc sense que ningú et molesti? Oh, és clar, hi ha la llibertat responsable, aquella que et pregunta "i per què vols que ningú sàpiga on ets? És que tens alguna cosa a amagar?". Per això els governs estan estudiant la possibilitat de que tots els usuaris de mòbils estiguin identificats. Els costos derivats de l'ampliació i manteniment de les bases de dades correrien per compte dels consumidors, evidentment. El consumidor pagarà per ser vigilat; ironies de la paranoia antiterrorista.

Milers d'anuncis més tard, la societat havia assimilat els mòbils. Ja s'han convertit en part de nosaltres, com una mà o una orella (o com el nexe entre ambdues). És absurd alertar de la invasió quan ha esdevingut tan òbvia. És molt més assenyat anar a la botiga i comprar-se'n un. Jo hi vaig anar recentment. Arribats a aquest punt ningú es creia ja la meva particular lluita contra el xantatge del consumisme compulsiu. Senzillament, m'havia convertit en un friki.

Vaig estar una bona estona mirant models, ofertes i prestacions. Malgrat el meu historial, no era aliè al fet que un mòbil diu molt del seu posseïdor. S'ha de saber configurar adientment els politons, els logos i tunejar-ne convenientment l'aspecte exterior. El moment d'agafar una trucada en públic ha de ser natural, digne i adequat a la naturalesa de la nostra personalitat. Vaig desestimar, en canvi, tota la sèrie d'accessoris innecessaris, com la possibilitat de fer fotografies, d'escoltar mp3 o de connectar-se a internet. Vaig sortir de la botiga amb un somriure d'alleujament, amb la sensació d'haver superat exitosament un ritual iniciàtic i pertànyer i estar completament integrat en la nostra societat.

Els següents dies vaig anar omplint l'agenda amb les meves amistats, vaig aprendre a escriure sms i a mantenir amb cura els nivells de bateria, cobertura i saldo. Ningú podia dir que els temps moderns m'havien deixat enrera.

Però les anomalies romanen ocultes en algun lloc del nostre cervell i les meves no s'havien donat completament per vençudes. Em va succeir durant un trajecte de metro. Davant meu va seure una noia que va cridar la meva atenció (pel seu físic, evidentment); no em vaig poder estar d'escrutar el seu rostre amb deteniment. Més enllà de la seva harmonia estètica (que era maca només em va portar cinc segons assegurar-ho), hi havia en la seva mirada un fort component de rebuig. Semblava que odiés l'espècie humana al complet. Distant, freda, autàrquica. Però llavors va sonar el seu mòbil i va iniciar una conversa amb una veu dolça i un somriure obert, sense reserves. Tot el vagó va ser informat (els mòbils distreuen l'atenció de tot el que ens rodeja) de la seva afortunada relació amorosa amb un noi que havia conegut a través d'internet.

Recapitulant, la tecnologia és, avui en dia, imprescindible. No podem prescindir d'internet perquè ha esdevingut quasi impossible intentar lligar amb una persona que passegi pel carrer. Cal seguir el protocol TCP/IP per tal d'arribar a conquerir el seu cor. No podem tenir una vida social fora de l'agenda del nostre mòbil i dels contactes del Messenger. No podem tenir converses amb desconeguts de coses que no surtin per televisió. La tecnologia és imprescindible perquè ha substituït les pròpies habilitats humanes en diferents àmbits. Hem oblidat que es pot viure sense tecnologia i, precisament per això, és impossible fer-ho.


Petit homenatge a Galileu

La ciència totpoderosa (i no el sentimentalisme absurd) va guiar les meves passes. Era una curiositat indefugible. La precisió del cronòmetre a la mà dreta, el mòbil ultramodern i perfectament aerodinàmic a l'esquerra.

Un, dos i...

Heu de saber, alumnes de Física, que el valor de la g a Barcelona és de 9,80 m/s2 .

Comentaris

  • Les tecnologies et faciliten la vida?[Ofensiu]
    Anaïs | 04-07-2013

    Crec que sí, sempre que se'n faci un bon ús. I crec que hem arribat a un moment en què el bon ús s'està eliminant. Et cito quan dius "una mentida repetida mil cops esdevé una veritat". Totalment d'acord. Ningú pot desbancar els arguments que fan que un nou invent pugui ser útil en determinades ocasions: "no tens la rumba? és molt útil..."
    Jo també estic lluitant contra el xantatge de les noves tecnologies. M'he mirat amb nostàlgia aquest text perquè aquest tema t'ha quedat obsolet, company, avui en dia la lluita l'estem fent en contra del whatsapp, facebook i twitter. Hi has caigut? Jo de moment no, tot i que he d'aguantar preguntes com: "I tu com et comuniques?" o "a tu t'haig d'enviar un correu electrònic i em resulta car". Jo m'hi resisteixo de moment, tot i que la friqui es veu que sóc jo, jeje. No fa gaire m'he llegit el llibre "Dieta digital" del Jordi Romañach, i m'ha fet creure que no estic del tot equivocada prenent aquesta decisió.
    El text en sí crec que està ben estructurat. Parteixes d'una frase d'una persona entesa i a partir d'aquí desgranes la teva reflexió. L'únic que m'ha perdut ha sigut el final. No sé si és que no hi pega o és que no recordo bé tot el que va descobrir Galileu, el cas és que m'ha deixat una mica esmaperduda, potser jo hagués fet un altre text a part sobre això últim.
    Un somriure,
    Anaïs


  • Final[Ofensiu]
    ciosauri | 26-01-2007

    Al final el llences a terra? M'ha quedat aquest dubte... Jo no el vaig llençar, però sí que el vaig tornar a la persona que me l'havia donat. No tinc mòbil per què després de viure el que expliques em vaig sentir totalment agobiada. D'això fa dos o tres anys, i crec que he quedat vacunada. I -deu ser l'edat-com més va intento fer menys i disfrutar-ho més.

  • Temps moderns.[Ofensiu]
    Jofre | 15-12-2006

    Hola Sergi. Una reflexió molt interessant i actual. Crec que els paràgrafs escrits en primera persona són especialment sincers, directes i amb un missatge generalitzable a un nombre inconfessable de ciutadans anònims que per mimetisme, simpatia, pressió o necessitat han acabat incorporant el telèfon mòbil a la seva vida. De fet, és probable que aquesta andròmina tecnològica sigui una eina que confereixi major eficiència social, laboral i econòmica. Si més no, aquesta és la idea que se'ns vol vendre en una societat selectiva, jerarquitzada i esclava de les aparences fins al moll de l'os.

    Així i tot, vull creure que aquest univers digital també té vessants comunicatius positius i pràctics per a la gent que en fa un ús racional, dosificat i ponderat (una minoria em temo). L'exemple de la noia del tren és un cas terrible de la cara més fosca de la perversió tecnològica i de la falsa socialització. Per tant, desenganyem-nos, tal com tu descrius, massa persones fan ostentació d'èxit, prosperitat i integració social tot lluint telèfons mòbils d'última generació o similars. I, en realitat, tenen serioses dificultats per mantenir una conversa tranquil·la, afable i cordial. En efecte, són víctimes del consum i d'una paradoxal autarquia o reclusió que només trenquen per parlar amb persones escollides. Una situació que sovint m'atreveixo a qualificar, essent generós, de socialització discontínua o esporàdica, perquè durant la majoria del dia no es relacionen de manera normal i desinhibida.

    En resum, que un dels requisits de la normalitat social sembla ser de nou, al s. XXI, el domini de la tecnologia; i, si pot ser, tenir consciència dels seus avantatges i inconvenients. És clar que això últim representaria anar contracorrent de les lleis de la Dinàmica social, política i econòmica contemporànies; replantejar-se-les, fins a cert punt, amb el risc que la postura pogués ser titllada d'absurda com en seu temps foren jutjades les cèlebres investigacions i constatacions de Galileu.

    Gràcies i segueix escrivint.
    Ben cordial,
    Jofre.

  • una roda difícil de defugir...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-11-2006

    La tecnologia amb el seu esguard alliberador, també ens ha fet esclaus de moltes coses. Cada cop ens creem més necessitats; ens bombardegen a tort i a dret amb el la forma del verb imperatiu.
    En un tres i no-res allò que semblava tan modern ja s'ha quedat desfasat i no parem de rebre informació que ens sacseja i manipula.
    El consumisme cala molt endins, ja forma part de cadascú de nosaltres, en més o menys mesura i el seu poder ja no es pot aturar, cada cop avança més ferm i agressiu.
    Jo he heretat el mòbil de la meva filla. Només el faig anar puntualment i gairebé sempre el porto apagat. Sempre dic que algun dia aprendré a utilitzar l'agenda i a enviar missatges, però no tinc mai temps ni predisposició. De fet, em sembla que també es pot fer fotos...
    Els avenços tecnològics serien bons amb mesura, però van directament lligats a una llarga llista d'interessos. Si ens quedem endarrera, sembla que visquem en un món paral·lel, sense massa possibilitats d'integració a la societat d'avui en dia, cada cop més competitiva i plena d'aparences.

    El tema dóna peu a moltes reflexions i tot plegat és com el peix que es mossega la cua.
    Crec que has fet un original assaig, amb tocs molt personals. Has escrit el relat des de dins, formant part de l'engranatge, amb el grau d'implicació que suposa cada decisió que prenem.

    Una abraçada i fins ben aviat!


  • La tecnologia arrossega,[Ofensiu]
    | 15-11-2006

    no cal dir-ho. Té com una força intrínseca que ens atrau cap a ella. Si a més, es barreja la tecnologia amb la moda, el resultat acostuma a ser un producte comercialment explosiu.
    M'agrada la reflexió que fas. Jo també vaig trigar una mica més del normal a adquirir un telèfon mòbil, i en els dies finals abans de fer-ho, sovint em sentia com un "bicho raro" quan li explicava a algú que no disposava de telèfon propi.
    Destacaria també l'acte de rebel·lia final, amb el petit homenatge a Galileu. Se m'ha encomanat molt original

    Res més de moment. Salutacions virtuals!

    Dan

  • Molt bon assaig.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 14-11-2006 | Valoració: 10

    És un gran assaig, amb episodis de narrativa tal vegada autobiogràfica, o fictícea. Em recorda la facilitat d'expressió d'Antoine de Saint Exupery, que passava amb agilitat i bon gust del pensament personal a la descripció d'un fet o d¡una acció.
    Ironia elegant, crítica social velada, però efectiva. Bon us del llenguatge.
    Coincideixo plenament amb el rerefons del missatge, poca cosa més puc dir. Res a corregit a nivell formal, tot correcte. Bé, només una cosa... jo sempre prefereixo reiterar la negació... és a dir en lloc de dir ningú faria... jo posaria ningú no faria... bé, ara no recordo si era exactament així la frase, però en algun punt jo hi hauria reafirmat la negació amb un "no". De tota manera, això últim ho dic per dir... perquè el text és excel·lent.

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    Ledesma Luna | 13-11-2006 | Valoració: 10

    I la teva fotografia també!
    Crec que has dona't la teva opinió amb un relat molt ben escrit. Al cap i a la fi de vegades fem les cosses seguin una massa, sense pensar realment ... i perquè?
    1Ptó

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Leela | 13-11-2006 | Valoració: 10

    amb els tocs de sarcasme necessaris i amb la reflexió profunda al darrera que et caracteritza. Genial el darrer apunt:
    La ciència totpoderosa (i no el sentimentalisme absurd) va guiar les meves passes. ... i malgrat tot, o per coneixement dels que no ho saben, o pels que ho han oblidat la gravetat és 9.80 m/s2

    Una abraçada,

    Leela

  • Molt bona anàlisi[Ofensiu]
    bresquilla | 12-11-2006

    de la societat actual!! Amb picardia i ironia i gens superficial...

    Per un moment he pensat que ets sociòleg, però aquest pseudònim i l'homenatge a Galileu també em fa pensar que ets físic... L'encerto en algun dels dos?

  • Excel.lent reportatge, felicitats!!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-11-2006 | Valoració: 10

    M'agrada molt la teva crítica de la destrucció de la individualitat i de la intimitat.

    De totes formes, no sé si té molt a veure això amb Galileu. La intimitat humana i les lleis de la ciència potser tenen a veure alguna cosa, però només tenen alguns paralelismes sobretot metafòrics, o jo ho veig així.

    Provaré a veure si et puc afegir al meu msn. Salut i força al canut!!!

  • ueps... [Ofensiu]
    angie | 05-11-2006

    volia dir acceleració no velocitat!

  • Abducció?[Ofensiu]
    angie | 05-11-2006

    Ben bé ens deixem abduïr per la tecnologia, és innevitable...
    M'encanta quan dius : "Vaig sortir de la botiga amb un somriure d'alleujament, amb la sensació d'haver superat exitosament un ritual iniciàtic i pertànyer i estar completament integrat en la nostra societat."
    Sí, actuem com si es tractés d'un ritual, d'un pas més en l'evolució del nostre jo, ens adaptem per sobreviure... Si Darwin aixequés el cap!. En realitat és una adaptació disfressada pel consumisme però, sense aquesta disfressa podríem ara passar?. Els homes som éssers insatisfets per excel.lència : avui serà un mòbil súperfashion, demà ja quedarà eclipsat per un altre que ens acabarem comprant i enterrarem en qualsevol racó aquella meravella de feia quatre dies...
    La gravetat ho farà cauré tot a terra amb la mateixa velocitat... als que tenen mòbil i als que no, jeje

    petons

    angie

  • benvingut al món consumista[Ofensiu]
    neret | 05-11-2006

    espero, tanmateix, que el fet d'aprendre a escriure sms no afecti la teva prosa, inundant-la de "k" "a10" i ruqueries per l'estil, que darrerament semblen imprescindibles per a poder redactar qualsevol mena de text escrit.

    Malgrat tot, celebro que per molt que les noves tecnologies envaeixin les nostres vides, les lleis de la física continuïn inquebrantables.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

59 Relats

410 Comentaris

97274 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es