Cercador
composició genètica
Un relat de: CapdelinUn
dos dos
tres tres tres
quatre quatre quatre quatre
C I N C
umm...
quelcom no ha anat bé
en l'ADN del cinc...
i ara...
la mosca sobre el bonsai
es creu un falcó.
Comentaris
-
De quan "la mosca del vinagre" va descobrir "l'arbre sense paisatge".[Ofensiu]Jofre | 14-05-2006
El teu versos:
la mosca sobre el bonsai
es creu un falcó.
condensen les inquietuds i les temences que suscita l'enginyeria genètica.
La mosca (ben segur la mundialment coneguda Drosophila melanogaster) deu haver estat objecte d'alguna mena de manipulació.
El bonsai ha patit un altre canvi, capriciós i estètic, per part dels éssers humans.
Un bon contrast, per bé que entenc que aquí el problema el té l'insecte. Certament que la mosca cregui ser un falcònid (un falcó, un ocell de presa) és una bona manera de convidar-nos a rumiar.
Aquest dos versos m'han fet recordar un "acudit" (?) que fa uns anys circulava en l'àmbit de la genètica aplicada a vegetals.
Presentava dos il·lustres científics desesperats davant les conseqüències d'haver introduït un gen batejat amb el nom de "rambo" en el genoma d'una planta inofensiva. Una humil Arabidopsis thaliana probablement, que acabava per anihilar els mateixos investigadors. Tota una paradoxa que tu també has sabut reflectir.
Sort poeta!
Jofre.
-
La genètica...[Ofensiu]escordi | 11-11-2005
És quelcom complex i a l'hora rudimentari. El bonsai mai podrà ser una altra cosa, però la mosca tampoc.
-
Les mutacions....[Ofensiu]Leela | 09-11-2005
són les que permeten canvis espectaculars
sempre fortuites i atzaroses
potser de vegades mortals
però els casos en què ens permeten adaptar-nos
amb més eines, en aquest món canviant
porten somnis i alegries i també alguns mals de cap.
Una abraçada!
-
jajaja[Ofensiu]silvia_peratallada | 08-11-2005
què bo, jejejeje
encara ric!!
és genial, aquesta originalitat...
millor falcó que serp, no!?!??!!?
muaksss
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303570 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )