Complicitat nocturna

Quan vaig llegir aquest relat feia només una setmana que s'havia mort el meu pare. He hagut d'esperar un parell de mesos per rellegir-lo perquè em va impactar molt. En especial la forma com transmets aquest lligam ple d'amor i d'admiració pel teu pare. Jo també m'he fet meu el teu relat perquè vaig viure minut a minut el procés de deteriorament del pare i la seva partida. Comparteixo plenament amb tu totes les emocions i sentiments com si us estigués veient. I, a la vegada, em veig a mi mateixa junt amb el meu pare estimat.
Segur que el teu pare s'emocionaria en llegir aquestes paraules de la seva filla escrites amb tant d'amor.
M'ha fet molt de bé rellegir la teva "Complicitat nocturna".
Una abraçada molt forta, Maria.

Mercè

Aquest relat ja feia temps que l'havia llegit; abans que el meu pare te'l comentés. Ara el rellegeixo amb la complicitat de saber que el meu pare i jo hem llegit aquesta descripció teva tan personal i...

És un relat preciós del qual ja no queden gaires coses per a dir. Per tant, únicament repetiré unes paraules teves amb la certesa que aquests petons i aquests t'estimo segueixen arribant allà on hagin d'arribar.

"Després, deixava que fluïssin un petó i un t'estimo, sentits amb tanta intensitat que t'haurien pogut arribar encara que, en lloc de ser al llit de l'hospital, haguessis estat a mil anys llum."

Núria Gausachs i Cucala

... no sé gaire què dir. Només que gairebé m'has fet plorar. Has descrit una experiència duríssima d'una forma molt entranyable.
M'encanta com escrius.

Fins aviat.

... els sentiments interns, personals. Plasmar les sensacions, estats d'ànim… és una cosa que mai he estat capaç de fer. Admiro els que sabeu fer-ho. Crec -suposo- que és una manera de treure a fora la ràbia, la impotència, de mitigar la tristesa.
Admiro els que ho sabeu fer, i a més a més, amb aquesta senzillesa que no deixa dubtes,
que deixa constància d'uns sentiments, no per controlats menys dolorosos.
Una abraçada!
-Joan-

M'ha captivat la sensibilitat que emana dels teus relats... He escollit aquest per comentar-te per primera vegada perquè és especial i molt ben escrit, amb una maduresa literària realment envejable. Espero els que vindran.

Connexió amb algú més enllà... Preciós enyor i meravellosa tristor, sabent que els dos heu/ hem sentit el millor de ser pare i de ser fill.
Per sempre, pel temps que durem.

davant de la valentia i l'emoció que traspua el teu text. M'ha conmogut, és tot el que et puc dir. Una abraçada

No sóc capaç de dir-te res. El silenci pot dir més que mil paraules. Una abraçada molt forta

has deixat relats? o només és un parèntesi de descans?, enyoro la tendresa i humanitat dels teus textos.

petons!!
gypsy

ens has narrat, amb molta serenor, el que és perdre un ésser estimat. Fas viure aquests sentiments al lector, a la lectora.
Moments durs, moments que ens fan forts i fortes, moments tristos, moments plens de llàgrimes... però aquesta persona estimada, mai desapareixerà de dins nostra...

Molt bonic.
Sempre endavant!
Montse

preciós Gessamí_blau..., d'un blau intens i bell i delicat perfumat de llàgrimes.

descrius molt bé la lluita de l'amor per no deixar MAI dels dits el ser estimat...

Pas a pas, descrius ple de vida aquest relat ple de mort.

L'amor té una força gegantina que trespassa fronteres i s'alça poderós amb l'espasa més encesa dels sentiments que no moren mai.

una abraçáda immensa........

Has narrat ,amb molta serenor i elegància ,els moments crítics i dolorosos causats per l'agonia i la mort d'un ésser estimat. M'has emocionat.

m'ha vingut al cap una "imatge" (no se m'acut cap altra manera de definir-ho) d'un ring immens on tenia lloc el duel entre dos grans elements o essències, entre la vida i la mort. Una visió metafísica, però vital, essencialista, enèrgica com el propi relat. Els aspectes físics, és a dir, la història que s'esdevé, podem imaginar-nos-la tangencialment. No la descrius d'una forma directa: n'esbosses merament les corbes perquè el lector pugui, almenys, confeccionar-ne la silueta.

El que de debò importa és la visió que del procés d'una mort propera té la protagonista. Això és el relat. No la crònica d'una mort, sinó com aquesta mort es produeix segons la protagonista. Brillant. Les sensacions. Les imatges, Les descripcions. Magnífic. Com sempre, captiva aques caire intimista del qual no et pots deslligar en redactar les teves obres, i això en conjunció amb una redacció acurada i rica comporta, com a resultat, bellesa en estat pur.

M'he deixat captivar. El relat ho mereix. Me'l clico a favorits!

Gràcies pel teu comentari!!!

Una forta abraçada.

Vicenç

quanta humanitat dins el relat, quantes emocions profundes, callades, pensades que sovint mai no s'expressen. I aquell punt de no retorn implacable, quan saps que ja no hi hauran més rialles ni més baralles o disputes absurdes, ni més frivolitat.
Només el cop de martell ben sec, per despertar-nos del somni de voler canviar la realitat, defugir la mort, enganyar, allargar la vida, fer un pacte per subsistir i no, no podem. Aquest dolor clavat a poc a poc i amb precisió resta com un dolor difús enganxat, ja per sempre al nostre esguard. I el nostre somriure mai més serà com abans de que la dama de la mort ens visités.

Em trec el barret, per la tendresa i la humanitat que transmets, tan difícil d'altra banda, quan un tema ens toca d'aprop i on el més fàcil és amagar-se en una cuirassa de silenci impenetrable.

gypsy

Ai, quantes vegades he tingut la sensació de què "em sabia la lletra però no era capaç d'aconseguir posar-hi la música que l'acompanyés"! Ja veus, continuem coincidint amb les paraules...

Has fet un pas considerable: de la poesia eròtica a la narració biogràfica, creant amb paraules fermes i ben trobades un relat delicat, subtil en certs moments, gairebé fràgil en d'altres, constantment emotiu, amb la sensibilitat nua i la tendresa embolcallant-la... un text seré, sense estridències ( com tots els teus, de fet ! ), elegant i valent: es fàcil de trobar-hi la marca de la casa!

I el final, com tantes vegades, encertadíssim: perfectament adient al relat, amb un flaire ben concret a punt i final apropiat, com quan una clau encaixa a la perfecció en un pany...

T'envio una abraçada com una flor nova de primavera,
Unaquimera

En primer lloc, gràcies pel teu comentari, que té més valor per procedir d'algú amb la teva sensibilitat. Pel que fa a aquesta narració, ja te l'han comentada prou. Què hi podria afegir, jo, pobre aprenent? Com molts d'altres, també he passat per experiències semblants, però de cap de les maneres sabria transformar-les en un discurs d'aquesta categoria. T'ho dic respectuosament, amb tota la meva admiració.

un relat que cala. Et felicito per la clara exposició. Ja saps que m'agrada llegir-te.

Tots en algun moment hem passat o haurem de passar per una experiència com la que expliques. Potser l'únic consol que podem trobar quan això passa és sentir-nos acompanyats per altres persones i les teves paraules, tan belles i precises, m'han fet sentir emoció, i m'han acompanyat. Moltes gràcies per escriure-les, són valentes i d'una tendresa enorme! Un petó,

Tess

Em trobo vivint malauradament una situació, que amb certesa, arribara a semblar-se a la teva, i em fa por.. molta por

Txell

ple de sentiment.
He compartit el teu dolor i t'he acompanyat a aquell hospital.
Perdre físicament als qui estimem és una dura lliçó que tots hem de passar.
Conservar-los en la memòria i el cor amb tanta tendresa com tu ho fas em fa tenir l'experança de que realment pot haber vida després de la mort.
Una forta abraçada plena de sentiment com tots els teus relats que m'arrben a l'ànima.

el buit fisic es doloros,
potser insoportable,
i res pot omplir,
el enorme forat de la tristor.

pero cal agafar amb força i delit
cada moment ,
cada record,
cada mirada,
i guardar-la en la fondaria del cor :
Allà lliure de l' oblit
restara fidel per sempre
intacte , amable , feliç :

En el teu càlid record .

Avet_blau

He llegit el teu relat en un mal moment i un pitjor espai,perquè no he pogut evitar que s'humitegessin els ulls quan no tocava.

De cop m'ha tornat la imatge del meu pare estirat al llit i sense vida. He recordat aquell impacte brutal de veure el seu cos, de veure'l present físicament sabent, però, que ja no hi era, que ja -com molt bé dius- se n'havia anat.

Un relat molt ben escrit, amb un ritme acurat. I sensible, que no sensibler. En un altre moment, en un altre espai -quan pugui deixar-me anar- el rellegiré.

Seguim endavant, oblidem o ens obliguem a oblidar, però quan s'estimula el record retorna aquella pressió al pit, barreja de buidor, d'injustícia i de tantes tantes coses.

Una abraçada,

Roger

M'ha agradat moltissim, la forma d'expressar el patiment i l'angoixa quan un ésser estimat ens diu adéu.
Paraules encisadores però plenes de força i serenor. Sense voler ser enganyades.
Si aquesta hisotòria és real em sap greu. Les lletres ens fan treure tot el que portem a dins. és tan bonic escriure!

Un peto Gessamí_blau

M'he emocioanat.

Hannah

Excel·lent.

Angoixa primer, tendresa per tot, i serenor que s'encomana fins el final.
Allò de "- Ens trobarem..." ho trobe preciós.
Per mi, el relat té el ritme just, trancorre fluid amerant a poc a poc el lector, fent-li respirar aquella atmosfera. De sobte m'he sentit allí ( jo també vaig haver de viure una història ben semblant)... i el comiat m'ha emociat.

Un bes!