Còmplice

També tinc altres coses penjades que potser t'interessen... La Szymborska no deixa a ningú indiferent, és una mestra!!
A continuar-nos llegint i tenint en compte!!
Montse

...amiga meva, tenim sort que tot passa, les bones i dolentes hores, unes ens deixen un regust de mel als llavis i les altres l'amargor del fel, però cada una és una xispa que fa que continuem i que coneguem que és realment "Viure".
Com sempre genial!

Una abraçada.

Quan l'espelma s'apaga resta la cera, primer calenta, després freda però manejable. El pas del temps és això, de la calor al fred amb la possibilitat de la manipulació. Som subjectius i recordem el que volem i com ho volem. Són coses del cervell, la majoria de vegades inexplicables. Millor que sigui així. Grandíssim poema, clar, català i alemany. Una meravella. Abraçades.

aleix

I bon títol, evidentment, amb les vísceres que hi poses en tots ells!

I per què no proves d'escriure una carta per a la convocatòria del Repte de Minirelats número 2? O és massa demanar-te...?


d.