Compartirem un matí

Un relat de: Llibre

Gaudirem de la llum
-llum opaca artificial-,
sentirem la presència:
tu al meu costat,
jo al teu costat,
junts en la nostra ignorància
de saber-nos estimats.

Marxarem ben lluny.
Lluny de l'esclavatge,
de les cadenes absurdes
que encara no veiem.
Marxarem ben lluny
i la distància
entre nosaltres
també marxarà.

Vull seguir essent esclau
de la nostra foscor matinal.

(1982)


Comentaris

  • cadenes absurdes[Ofensiu]
    jacobè | 13-10-2005

    M'agrada descobrir els primers relats publicats, i més els d'una veterana poetessa com tu. 1982! Et deu sonar molt lluny i a mi molt a prop. És la generositat de la poesia, la seva utilitat atemporal.
    "junts en la nostra ignorància
    de saber-nos estimats."
    La sola existència de la persona que estimes ja és el motor per anar vivint. Però...(segueix en el comentari d'Esma)

  • compartirem sentiments[Ofensiu]
    George Brown | 12-02-2005

    ‘junts en la nostra ignorància'... estimar en secret, i quan l'altre també t'estima... intentar fer-ho notar, però amb tanta delicadesa que l'altre no se'n adona...
    No sé si és un esclavatge... però a vegades és bonic mantenir la màgia del secret... continuar sent esclau.
    M'ha agradat moltíssim!!! m'ha fet pensar en bons moment... quan estimes algú, però prefereixes no ser descobert, potser per por o potser per covardia... potser perquè m'agrada el silenci, o potser perquè ja m'estava bé així... un poema molt bonic.

    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

288572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero