Compartir optimisme

Un relat de: Joan G. Pons

Aquesta vegada era jo el que cercava al meu amic FOLLET. Mantenim bones converses.

Tornava a casa i al replà el vaig trobar.

-Hola, Joan. Em volies veure ?
-Sí, tinc un tema. Però passa…. Vols prendre quelcom ?
-Gràcies. Un got d'aigua.

Després del got d'aigua compartit. Encetem la xerrada.

-Per què les persones quan parlen, quan escriuen, gairebé sempre parlen de frustracions, d'enyorances, de fracasos…. ?
-La persona sempre parla del que no accepta.
-Sempre llegeixo històries, relats, de persones que pateixen o han patit. De solituds, d'abandó.
-La persona sempre parla del que no assumeix.
-Per què la gent no parla, escriu, comenta, fets, vivències, positives, que aportin informació de felicitat, de coses que surten bé, costa tant explicar del que hom gaudeix ?
-La persona no se'n recorda del que "surt bé".
-Som persones compartidores de penes i desgràcies.
-Amic Joan, les persones no han entès la pedagogia de la "pèrdua".
-Què vols dir ?
-Viure i Conviure és un conjunt d'experiències on s'hi barregen projectes, idees, emocions i resultats.
-I moltes més coses…
-Sí. Però marquen els resultats. I com els resultats, a vegades, moltes vegades, són imprevisibles i a vegades, moltes vegades, no s'ajusten al que volem (ens imaginem un voler aconseguir) a la realitat (resultat). Hi ha un estímul fort de rebel·lió i omple (nuvola) el nostre horitzó comunicatiu.
-Restem atrapats pel pessimisme…
-I ens equivoquem.
-Per què ?
-El pessimisme per un resultat no previst no pot tancar la porta al meu optimisme a viure i conviure.
-M'agrada ser optimista.
-Funciona i ajuda. Descobrir que en la vida el factor sorpresa és positiu facilita una saludable brisa d'optimisme i benestar. L'optimisme engresca i és bo compartir-ho.
-Però a vegades… passen coses….
-Te'n recordes d'aquells quaderns, quan eres petit, per acolorar. Doncs la persona optimista és la que reacciona i acolora els fets de la vida sense color.
-Vaja, Follet, m'aconselles que vagi a comprar una capsa de llapis de colors.
-Potser, ja els tens. Sols cal que els trobis i els tinguis a prop.




Comentaris

  • t'animo a triar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-01-2008

    Gràcies Clar de Lluna. Cert que tots vivm moments punyents i són els que marquen...són els que recordem...

    T'animo a tot explicant la realitat fer-ho amb un raig de positivitat. Al començament costa...després s'agafa l'hàbit i afavorim una sinfonia de fer camí amb ganes i il·lusions.

  • Molt bones![Ofensiu]
    Clar de lluna | 28-01-2008

    Realment sempre és més fàcil escriure sobre el dolor i la misèria. No sé ben bé perquè, però personalment, tot i que sóc optimista i alegre, quan estic contenta no me'n recordo d'escriure! De totes maneres em consola que si escric quelcom engoixant , ja en el text intento buscar sempre una solució per allò que em preocupa!
    En fi, que m'ha agradat molt la conversa! I comparteixo amb vosté l'estimació envers la vida i les persones!

    Una cordial salutació!

  • nana_17 | 26-01-2008

    no res, només dir-te que m'ha fet il·lusió veure el teu comentari!

    M'agrada saber que com a mínim alguna cosa em queda bé i agrada.

    Records.

  • tens raó i no tens raó[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-01-2008

    Tens raó Anita. Sóc conscient que passejant pel Parc de la Vida hi ha molta porqueria, però em resisteixo a deixar de mirar on trepitjo...i a vegades descobreixo una raig de tendresa, una mirada dolça, una persona que pregunta amb sinceritat, una encaixada de mans plena de calidesa.... i m'enganxo i m'enamoro i visc !!!

  • compartir optimisme[Ofensiu]
    anita | 21-01-2008

    Mira, Juan acabo de llegir el teu relat, es veritat de que un li agrada molt llegir coses bones o molt positives però no tenim la gran sort de poder descriurà massa coses positives o senzillament mol alegres, ja que hi ha molta gent que mes aviat te tristeses o simplement desil·lusions, o mes aviat preocupacions si no son coses de cada un mateix, son coses de algun familiar que està passant algun problema i això ja es prou per fe patir, que be si tinguéssim coses mol positives per contar però la vida no estan dolça com voldríem.
    Un cordial salutació .
    Anna

  • comentari a comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-01-2008

    Gràcies pel teu comentari. Cultivar la llavor de l'optimisme. T'invito i animo.

  • Bon consell...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 20-01-2008 | Valoració: 10

    el del teu amic Follet, pel que fa als llapissos de colors i d'anar colorejant aquells paisatges i vivències que ens van acompanyant dia a dia. Difereixo amb vosaltres però pel que fa als primers comentaris del text. Al marge d'aquells que escriuen i no necessàriament sobre les seves pròpies vivències, aquells que sí ho fan engeguen, al meu parer, un procés d'acceptació de moments negatius que, al treure'ls cap enfora, ja sigui escrivint o parlant, s'alliberen d'un pes emocional que hauria de positivitzar aquest camí cap el futur.
    Bé, només és un punt de vista... tot i que normalment coincideixo amb el teu parer en molts dels escrits que et llegeixo i que sempre fan reflexionar en positiu.
    Una abraçada, Joan