Compartiments aïllants

Els semàfors!!!!... Carrer València, ple. Consell de Cent, ple. Semàfors coordinats en ona verda, el verd de l'esperança d'arribar a casa, però... aturada. L'esperança sempre xoca amb l'embús de la realitat. Mentre no se'm cali!... Fa dies que no carbura bé i s'escalfa. Ja és vellet, el pobre.
Ostres! Quin un que hi ha aquí al davant! Esportiu, vermell, capota abatible. No, no serà el meu pròxim cotxe. Ai ves, quina pena!. Quants diners hauria de guanyar per poder comprar aquesta monada?... Qui el deu conduir?. Segur que és un home gran i panxut. Sempre passa igual, a falta d'atractiu personal s'embolcallen de poder econòmic amb rodes. El més atractiu que deu tenir, deu ser el cotxe... Va. Sempre és igual, només embolcall impressionant i res més.
Ara avancem una mica. Canvio de carril i em poso al costat. Maniobra ràpida, és possible?. Siiii!... Renoi!, no he canviat de marxa i ha sonat com si el motor estes apunt d'esclatar... A veure com és el paio?... Renoi!, bon perfil... és jove, bé, no tant, vull dir..., de la meva edat.
Aaaa! Estimat semàfor, canvia si us plau... Altre cop l'esperança s'obra. Avancem, a poc a poc, no ens fem massa il·lusions, tot és ple... Parada i fonda, cruïlla de Rambla de Catalunya, algun ximple en doble filera. Ah!, què deia jo..., ja posa l'intermitent. Ara aquest em tallarà... Burro!, no podies esperar i deixar-me passar?. Bah, ni se n'adona. Vermell altre cop.
Ostres!. Quina sort!, m'ha tocat ben bé al costat del millonetis. Ara mira cap a l'altra banda. Bon clatell, mmmm, cabells una mica llargs, ondulats, alguns de grisos. Noi!, no està gens malament... Ah!, però segur que és un tontaina d'aquells que tenen... que no tenen... en resum que estan encantats d'haver-se conegut...Bé, no sé, no n'he conegut mai cap amb un cotxe semblant. Deu ser un cregut insuportable... Pobre home!!, si sabés el que estic pensant d'ell...
Ai, ara es gira... m, m, mmmm. Dissimulem, no vull que s'adoni que me'l miro tant... A veure si em mira!. Mare meva m'està mirant!!. Però, què li passa?. És com si no em veiés, té la mirada trista. S'eixuga els ulls!... Està plorant!. Déu Meu! que guapo que és!, que tendra sembla!... M'he enamorat, és un fet, m'ha tocat el cor.
El semàfor!. Ara es desfà l'embús. M'ha somrigut!!. Sense amagar les llàgrimes, m'ha somrigut!. Engega. Déu meu, l'he de seguir. Qui és, a veure on va. No siguis boja... Calaaaat!!!!!, se m'ha calat el cotxeeee!!!. Està que vull (el cotxe)... S'escapa, s'escapa... Ja vaig, ja vaig, impacients... S'escapa.!!
Altre cop vermell!!!. Nois ho sento, s'ha escalfat massa i s'ha calat... Ja s'engega, l'he de tractar amb suavitat sinó se'm morirà aquí mateix.
Maleïda sigui!!. Maleïts siguin els cotxes i el meu sou que no dóna per a res. Una vegada que trobo un home que sembla meravellós estem tots dos encapsats en metall, aïllats, tancats.
En cotxe per la ciutat ningú em veu, ningú em mira. Cotxe insignificant, vellet, si de cas em miren arrufant el nas quan senten sorolls escandalosos. Però ell si m'ha mirat, i sense arrufar el nas... De totes maneres, no hi ha res a fer. La qualitat de la mecànica i la potència dels motors han creat una rasa insalvable.


Núria Carulla