Companys de viatge

Un relat de: Mena Guiga
Li va dir:

-Ets la meva companya de viatge. Estàvem predestinats.

Tot un corredís de coloms picotejant engrunes de croisant de pa de pobre van deixar l'acció alimentària per emetre, a l'uníson, un so que la parella no va poder evitar entendre força, però que va mirar de desviar. Els ocells se'n fumien!

Ni dos mesos després, ell li va dir, a una altra:

-Cada cop t'estimo més. I és el principi, saps? Jo cada cop dono més. Ets la meva companya de viatge. I de projecte.

Els coloms, aquella vegada, s'envolaren, fastiguejats. El projecte sempre era el mateix: seure a fer un cafè i passar, per sota la taula, una mà ossuda, malaltissament blanquinosa i de tebiesa libidinosa per un entrecuix anhelós.

Comentaris

  • De qui és la ma?[Ofensiu]
    kefas | 22-10-2020

    Qui parlava era ell, però la ma de tèbia líbido, de qui era?

    Si no era de cap dels dos, tenim un Calders.

    Abans, la gent perdia el seny. Ara que ja gairebé ningú en té, potser hem passat a l'etapa de perdre les mans.

  • Bona tarda: Mena Guida...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-10-2020

    Hola, Mena, espere que et vaja i estigues bé.
    Et comente que aquest relat teu te'l vaig comentar el 08 d'octubre, i encara no m'has dit res al respecte. Quan pugues ja em diràs en la meua pàgina. Gràcies per ser una persona bé i formal.
    Saluts i cuida't...

  • Estimar-se [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-10-2020 | Valoració: 10


    És primordial estimar-se, a pesar de que els coloms facen de les seves. Un relat un tan intrigant, doncs no tenen culpa aquells.
    Saluts i cuida't...

  • repetit[Ofensiu]
    Atlantis | 06-10-2020

    Mena, feia dies que no et llegia. No entro gaire i no havíem coincidit.
    Aquest sempre té la mateixa cantarella i no m'estranya que els coloms se n'afartin. Hi ha qui en la seva recerca no sap anar m´s enllà que unes cuixes...

    M'he alegrat de retrobar-te.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

817 Relats

862 Comentaris

343670 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com