Companyia.

Un relat de: Epicuri
Es desaprèn. Sobretot amb l'edat.
i la mala praxis; Ho saben els infants
ho fan els animals.

No hi ha res a fer
No n'has de fer res
No haig de fer res
No calen paraules

Simplement estar.
deixar estar. Deixar-se
estar. Simplement: restar.

Ni les gràcies en calen.

La companyia és molt grata
però la companyia se'n va.

La pitjor companyia per quedar-se,
o per marxar. És la més important:
la d'un mateix.

Comentaris

  • suggerent[Ofensiu]
    bardissa | 31-07-2013

    Bon dia Epicuri i moltes gràcies per aquest poema,

    M'agrada i el trobo molt interessant, certament podem ser els nostres millors i alhora pitjors acompanyants. Per tant, no badem i fixem-nos-hi bé a la forma en com ho fem, oi?
    Quant a que amb la edat i la mala praxis.... jo miro de desaprendre tot allò que és un llast i no deixa espai al nou que intento aprendre. I creu-me si et dic que la edat m'hi ajuda. I el ser un bon troç d'animal, doncs diria que també :-D

    Ara bé, crec que desaprendre no és privilegi tan sols de la edat doncs és un exercici que no tothom estem oberts a practicar per anys que tinguem, però és tant i tant saludable! El que passa és que ens pesen massa tantes costums i creences...

    Salut,
    bar.

  • Autoestima[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2013 | Valoració: 10

    La companyia d'un mateix com a senyal d'autoestima. Bé, molt bé! La nostra autoestima aproparà algú a la nostra companyia. La por, trobarà un copet a l'espatlla que, després de donar-lo, marxarà amb bones paraules. Poesia i reflexió, un duet fantàstic Epicuri. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com