Company

Quina alegria rebre un comentari teu, J. Lluís; ja feia temps que no tenia notícies teves i les trobava a faltar. Ja saps que durant el temps en què penjaves relats, jo era una de les teves admiradores més assídues, sempre m'ha encantat la riquesa del teu vocabulari.

Saps que m'ha costat moltíssim poder trobar-te un relat sense comentaris meus? He hagut de recórrer molt de camí fins que he aconseguit trobar aquest.
I no me'n penedeixo pas, és un relat entranyable com tots els teus; tot donant vida a un bastó vell, aconsegueixes exposar el valor de l'amistat i de la companyonia. M'has emocionat de nou!

Jo també et desitjo un venturós Any Nou, J. Lluís, ple de sorpreses agradables i, sobretot, de salut. En aquest moment, és el que més valoro d' aquest món...


Una abraçada molt, molt forta.


Pilar

ja l´havia llegit una vegada i ara l´he tornat a gaudir. Un relat molt tendre, la primera vegada vaig caure en pensar que era un amic, un molt bon amic i em va agafar molta tendresa en veure quanta companyia fan els amics i més quan un es va fent gran. Ara que ja ho sabia, igualment personalitzant com tu el bastó, l´he vist també com un bon amic que li donava seguretat.

Una forta abraçada

M'ha impresionat olt, quan he sapigut que era un bastó, però també es pot considerar un amic que t'acompanya durant el camí i que mai t'abandona, perquè no te'n vagis a baix.

Aquest sentiment que has dmostrat no es pot descriure, és molt maco.

Salutacions, company!
ullsblaus1

... quan el vaig llegir per primera vegada -feia 13 dies que havia entrat a formar part d'aquesta companyia de relataires-. L'he rebuscat. Era d'aquests relats que tenia gravats a la memòria. De vegades la memòria ens fa males passades… però no, aquesta vegada no: aquesta vegada ha estat un plaer comprovar que la seva lectura a més a més d'agradable, és assequible, és fluida, és senzilla, és...
Salutacions cordials d'un esforçat relataire.
Joan

Senzillament maravellós, tendre, encisador, dolç, la seva lectura aconsegueix ficar-te en la pell del bastó...en la pell del vell i autèntic amic/company, aquell que sempre restarà al teu costat! ni que sigui convertit en blanques cendres.
Dana

Crec que fem allò podíem fer i possiblement allò que volíem fer per la gent que ens deixa.
Ànims!

Llacuna

M'ha agradat molt aquesta aventura dels dos companys, és molt dolça, molt tendra, no sé... no es pot explicar amb paraules.

Està molt ben trobada i té un moviment dramàtic molt bo.

Felicitats, J.Lluís. Considera't afegit ara mateix als meus preferits.

Una abraçada!!

Un petit troç de fusta , amb història íntima
impregnat de suors i de terra;
arma propera i segura,
que recolza el cansament .
però també amb vida limitada, com tot.

Avet_blau

que, pels altres,son tan sols això, objectes,esdevenen, per a nosaltres, imprescindibles i, el dia que ens falten, ens fan escriure un relat tan bell, tan tendre i tan sorprenent com aquest. Com sempre es un plaer llegir tot el que escrius.
No saps, J.LLuis, com agraeixo els teus comentaris.
Una salutació.
Nonna_Carme.

El teu relat conté bones descripcions plenes d'afecte, on es barregen records amb sentiments, belles escenes evocades amb cura i tendresa, delatant l'estima envers tot allò que ens acompanya: persones, natura, objectes quotidians, ... que arriben a ser camarades nostres.

Ja havíem coincidit alguna altra vegada en algun detall, ja fos títol o temàtica. Aquest cop, per més d'un factor, el teu text em permet oferir-te un altre: ALARMA!, ja que penso que pot agradar-te.

He trobat, a més d'una expressió cuidada, que l'analogia amb altres companys més humans resulta ben portada, i les emocions a què al·ludeixes queden justificades pel temps compartit i les experiències conjuntes.

I ara mateix t'envio una amistosa abraçada,
Unaquimera

al llarg de la vida i, com nosaltres, envelleixen i moren. Podria ser un objecte, un animal de companyia... tant se val. El que compta és tot allò que sempre reviurem i recordarem mentre els tenim presents. Sento admiració per la gran capacitat que tens per descriure situacions i sentiments. Molt bon relat, J.Lluís.
Una abraçada

... que fem tan nostres que esdevenen una part indestriable de nosaltres mateixos. El relat m'ha recordat molt una cançó que em van ensenyar de petit, a l'escola, i començava així: "vella xiruca, quantes hores passades, quanta alegria fa reviure el meu cor...". L'objecte eren unes xiruques. En aquest relat és un bastó. La veritat és que els teus relats reprodueixen escenes ben qüotidianes, però amb estil envejable de serenor i literatura en l'exposició dels fets!

Magnífiques descripcions!

Salutacions i gràcies per tots els teus comentaris, company!

Vicenç

Relat molt ben descrit, fen-te reviure aquets moments íntims amb nosaltres mateixos, sembla mentida com ens arribem a acostumar, inclús estimar un objecte company de camí. M'has ben enredat, fins el final no m'he adonat que es tractava del bastó.
M'ha encantat llegir-te.
Una abraçada

Aquest relat em recorda:
...Donam la mà i caminem, i en lo molt que caminem ho trobarem, una amistat i un benestar, que quedarà patent en camins i faixades. recorreguts en el llarg de aquests temps.

Hola;

Podem finsdissenyar-la en funció de les teves possibilitats actuals.

Només cla que m'ho diguis.

Gràcies pels comentaris.

Una Abraçada.

Antonio Mora Vergés

uns records i sentiment íntims d'una vida profunda