Comiat

Un relat de: Olga Cervantes

Des d’ahir que vas marxar em resta l’obscuritat, una desacceleració constant i unes fórmules etèries, que són garbuix d’espart sobre la terra.

El cap em dóna voltes en una espiral eterna si et somio al meu costat i marejada, caic de trompis quan el silenci de la nit s’ofega en un crit d’ansietat.

Avui has arribat feliç amb la teva mort de vint-i-un anys i m’has agafat la mà com si anéssim a passejar. Després de tot, vols acomiadar-te, no saps com, però la intenció és ferma i estrenyent-me la mà, m’apresses per uns carrers d’aigua i pedra.

Quan albirem el sol naixent, havent pujat la gran escala i s’enrogeix tot el voltant, com si sagnés el mar per les onades, em dius a cau d’orella: “Adéu siau filla meva!”

Comentaris

  • Tot el relat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-09-2015

    és pura poesia.
    Felicitats, benvolguda Olga.
    Abraçades a tu i a l'Aleix.

  • Gràcies per comentar-me ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-09-2015

    ... el meu relat DES DE DALT DE TOT 1. Jo diria que els polítics sempre "perden el cap", sense recapacitar mai. He passat un mal 11 de Setembre, amb tant d'interès polític. A Catalunya hauríem de tenir una presidenta o un president d'esquerres no sobiranista, obert-a al món sencer i amb un bon criteri.

    Espero que hagis passat una feliç Diada!


    Sergi : )

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Bonhomia | 09-09-2015 | Valoració: 10

    ... una metàfora del que li pot passar a una nena immigrant. En els dies que corren i amb tantes notícies sobre el fet que tothom coneix i que no s'atura... però bé, tan sols és el que jo penso, pot tractar d'una altra cosa. Potser m'equivoco, que ja passa. En qualsevol cas m'ha arribat amb molt de sentiment.


    Sergi : )

  • Vida i mort[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-06-2015 | Valoració: 10

    La vida i la mort lligades per unes lletres poètiques de primera, de prosa poètica de primera. Un arrelament al pare que perdura, malgrat el pas dels anys i que perdurin sempre positius. Realment, el teu estil poètic és colpidor, com la vida i la mort. Una abraçada i un petonet ben fort!

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-06-2015 | Valoració: 10

    En poques praules dius molt
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

43 Relats

250 Comentaris

35551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.