Cercador
COMIAT (títol provisional)
Un relat de: aurora marco arbonésEl déu sol, gelat, llepa les finestres
en un simulacre de minsa escalfor.
Agonitzen fulles, caduques, mortals;
ja són les darreres
amb fosca mortalla en tomba d’asfalt.
El somrís se’m glaça en moure’s el tren;
ell es fa petit, cada cop més lluny,
com decreix la lluna en seguir el seu cicle,
com els ossos minven cansats d’aguantar
tant viure en la vall de plors i alegrança.
Es va fent petit, quan un sol revolt,
esborra inclement la mà que acomiada
i em deixa gebrada en el càlid seient.
El sol, insistent, vol portar consol
al fred que s’arrapa glaçant les entranyes.
Ha estat nul l’intent:
només el seu foc m’escalfa l’alè.
Comentaris
-
em diexava...[Ofensiu]Núria Niubó | 14-03-2015 | Valoració: 10
la valoració!
-
El cor se'm fa petit...[Ofensiu]Núria Niubó | 14-03-2015
Una melangia em va penetrant, llegint lentament vers a vers, en aquest intent nul que demana a crits l’escalf per l’esperit.
He llegit vegades aquest poema i sempre en acabar m’he sentit incapaç de dir res; a mi se’m glaça el cor, se’m fa petit.
En aquest “Comiat” de tot i de res, ens reflexes, d’una manera magistral, aquells petits, insignificants i alhora intensos estats d’ànim que no per ser fugissers deixen de ser punyents.
Una càlida abraçada per fer-te més plàcid l’escalf
NÚRIA
-
Un poema tan real...[Ofensiu]Naiade | 01-03-2015 | Valoració: 10
...que descriu tan bé les sensacions, sentiments...i la fredor que glaça l’ànima quan la inevitable pèrdua se’ns presenta i mai no estem preparats per assumir-la...que bé t’expresses Aurora; i tant que ha de veure la llum el que tens entre mans. Endavant que val la pena.
Una forta abraçada
-
Sol d'hivern[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-02-2015 | Valoració: 10
Suposo que el sol lleidatà s'agraeix amb les mans obertes quan es deixa notar. A vegades s'amaga darrere la boira, però hi és. Com les coses que se'n van. El tren s'allunya, l'estació, roman. Les fulles que cauen, tornaran per la primavera. I ja no en falta gaire! Escriu el poemari Aurora, viatja i no paris d'escriure! Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251223 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS