Comentaris sobre

Explicació sobre el meu relat: "Oníric".

"Oníric" és un relat sobre un somni (ja ho diu el títol mateix: "Oníric", que
significa "referent als somnis"). Tracta sobre els processos que segueix el subconscient
des de què es dorm i es comença a somiar [ "M'allibere com tantes altres vegades."?
Alliberació del subconscient quan comença el somni ?, fins que es desperta qui està dor-
mint ["LLUM ... "? i el subconscient torna a estar presoner dins del cos o dins de la
ment, que alhora el protegeix, o l'acolleix [ "I jo sé que he d'entrar prompte a la casa
que em manté presoner, però que alhora em guarda." ?

Nota: En un principi, vaig pensar en titular-lo "El subconscient". Però no em va
acabar d'agradar del tot eixa idea. I aleshores vaig triar un títol més ambigu, per a
donar més joc a la imaginació del lector. Moltes persones que lligen aquest relat em
diuen que no l'entenen, però jo espere que almenys els agrade i que els estimule la
imaginació i que pensen un poc sobre el relat i la seua significació. Si troben algun
altre sentit a allò que jo he escrit, també estaria bé, perquè això indica que també posen
de la seua part quan lligen. De tota manera, he escrit esta explicació sobre "Oníric"
per si algú té interés en saber el significat que jo li done al relat.

A partir d'ací comentaré les coses més destacables que es troben a "Oníric".
Primer es descriu eixe moment d'ingravidesa i etereitat que existeix quan
s'abandona el món de la vigília i s'endinsa en el món dels somnis.
Després es narra la formació d'un món pel qual es troba viatjant el subconscient. En
realitat, eixe món està creant-lo el subconscient mateix, per a després viure dins d'ell. I
això fa: més avant comença a sentir eixe món d'una manera més real i comença a
interactuar amb ell i a viure-hi dins. Nota: També faig referència a aquest tema en les
últimes línies del meu relat "La vida, teatre de màscares", quan Miquel (el
protagonista) s'està adormint.
El món que estem tractant és un món creat íntegrament pel subconscient, no és real
(encara que puga copiar la realitat i semblar-se a ella), però el subconscient el sent molt
real, el percep com si fos quasi real, perquè moltes de les sensacions que es tenen a
partir del món "real de veritat" també tenen una part que implica a la ment i als
processos mentals (i el subconscient està molt relacionat amb la ment). Per tant, si es
crea un món mentalment, en alguns aspectes notarem una certa "realitat". Però mai
(crec) aconseguirà sentir-se com a real per complet, perquè li falta alguna cosa, li falta la
connexió amb els estímuls físics. Per això, les sensacions que experimentem a partir
d'eixe món creat pel subconscient són: "Sensacions que s'acosten molt a la realitat,
però mai apleguen a ser-ho". És un món que no és real, però quasi el percebem com a
real: "Em fascina la seua irrealitat tan real".
També nomene el tema de què la percepció del temps en els somnis està alterada o
deformada. El subconscient no percep el transcórrer del temps com transcorre en la
realitat, fora del somni.
I també comente l'acabament del somni o la seua interrupció. De vegades, quan ens
despertem, recordem què hem somiat, recordem el món que hem creat i les sensacions
que hem tingut. Però altres vegades no recordem res.
Quan podem recordar els somnis, algunes vegades ocorre que la mateixa sensació
que teníem en el somni perdura quan estem desperts, i percebem perfectament eixa sen-
sació (es fusiona el món real amb el món creat pel subconscient).
I, quan esta sensació és de felicitat o placidesa, està molt guai, és molt bonic,
perquè, quan estàs despert, t'ho passes bé recordant allò que has somiat i sentint la
sensació que tenies en el somni.




































Sueca, a 17 de setembre de 1997.
Joanjo Aguar Matoses.


2