Combat

Un relat de: iong txon

Mentre hi ha vida hi ha combat
i, com que la vida mai no acaba
cal córrer cada dia més de pressa
entrar amb embranzida a l'altre món

"Voldria tornar a ser jove," deies
"però amb el coneixement i l'experiència d'ara"
doncs pensa que has trobat el geni
que ha sortit de la làmpada i t'ho ha concedit

l'esperit és jove si ho vol ser
les circumstàncies sempre seran unes altres
però la gràcia rau en saber viure
amb les que toquen a cada moment

el sol surt i el sol es pon, i un any segueix a un altre
infantesa, adolescència, joventut i maduresa
cada etapa és diferent però en totes hi ha combat
a cadascuna hem d'aprendre noves regles del joc.

No paris de caminar, recupera el temps perdut
camina de pressa, corre, accelera, vola baix
tantes coses per aprendre, no perdis ni un minut
acabada la collita hi ha la feina de bastaix

Comentaris

  • De camí[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-06-2010

    Després d'un temps llegint la teva prosa, opto avui per llegir una mica de la teva poesia.

    D'aquesta manera arribo fins aquest poema combatiu, animós, exhortatiu, que invita a aprofitar el temps, a posar-se en moviment, a caminar amb decisió i amb pressa... a volar!

    Crec que he triat un bon moment per fer-ho, perquè en plena primavera tot el que ens envolta invita a iniciar l'acció en el moment en què la natura reneix i exalta la vida.

    Tornaré a passar...

    T'envio una abraçada sense perdre ni un minut,
    Unaquimera

  • Les paraules...[Ofensiu]
    Persona | 04-02-2010

    ...poden ser llum. Les llums projecten ombres i les ombres calen ser "interpretades" com a la caverna de Plató.

    Les paraules, els poemes, entenc, no tenen de fons una interpretació concreta, apart de que de vegades personalment ens calgui.

    Els físics han provat que l'observador modifica la realitat, i els biòlegs que el cervell no cerca la veritat si no el que calgui per viure ...i si li manca s'ho inventa . Fa molts anys que va tirant contra tot pronòstic!

    La nit dóna sentit a al dia...o a l'inrevés com la dictadura dóna sentit a la democràcia. Per això no fora adient amputar la memòria. Per tal de no perdre'ns en cercles viciosos.

    M'agrada molt el teu poema, personalment penso que no hi ha combat. rés a guanyar, rés a perdre si no una gran oportunitat per agrair, res teniem, res tindrem, per això cal exhaurir conscientment des de el que percebem com bo fins percebut com més dolent exhaurint fins a la darrera molla.

    A les arts marcials expliquen que tan sols és guanya de debò el combat que mai comença.

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

108238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.