Cercador
Combat dins el meu cos: Raó vs Sentiment
Un relat de: Lluís- Compartir:
"Batega fort! No escoltis el cap!
Batega fort! No escoltis el cap!"
"Escolta'm bé! Deixa de bategar!
Escolta'm bé! Deixa de bategar!"
Sentiments i raó han entrat en conflicte. La batalla està servida dins el meu cos. Els exèrcits de l'amor i els de la consciència ho ténen tot llest per iniciar el combat. La inversió armamentística és única i incomparable: Imatges, Paraules, Moments i Abraçades Projectes, Somnis, Viatges i Esperançes
"Batega fort! No escoltis el cap!
Batega fort! No escoltis el cap!"
"Escolta'm bé! Deixa de bategar!
Escolta'm bé! Deixa de bategar!"
No hi ha silenci. No hi ha tranquilitat. No hi ha moment pel descans durant el combat. A qui escoltar? A qui seguir? El mar dels pensaments està mogut. Estranyat. Intranquil.
"Batega fort! No escoltis el cap!
Batega fort! No escoltis el cap!"
"Escolta'm bé! Deixa de bategar!
Escolta'm bé! Deixa de bategar!"
Qui guanyarà?
Comentaris
-
Molt bonic![Ofensiu]Arbequina | 31-05-2006 | Valoració: 8
La sensillesa amb que has expressat l'eterna lluita de la raó i la rauxa, m'ha encandilat. La veritat, trobo difícil expossar amb menys recursos lo complex de tal lluita.
A reveure.
Arbequina. -
holaaaa[Ofensiu]març | 23-02-2006
Ei, Lluís!
Tan de bo totes les batelles fossin com aquesta. Ara, també et diré que quina mandra trobar-se en una d'aquestes! Sento no haver estat de gran ajuda en les nostres darreres converses, però ja ho saps, que en qualsevol moment que ho necessitis, aquí estic!
Un petonàs, artista!!!
l´Autor
10 Relats
24 Comentaris
14134 Lectures
Valoració de l'autor: 9.14
Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.