Com

Avui he somiat que anava a un casament preciós, però no era el nostre. Ni el que m'imaginava amb tu, ni el que t'imaginaves amb mi quan encara em deies que m'estimaves.

He recordat que màgic era el món quan ens miràvem profundament i amb l'ànima nua enmig de qualsevol bar. Quan ens sentíem tan entregats que ens tremolaven les pupil·les. Quan et feia vibrar només resseguint-te el braç amb el tou dels dits. Quan repassaves cada raconet del meu cos amb la tendresa de qui el sap seu.

I com se'm van apagar els llums quan vas marxar per últim cop de casa. Com se'm va fondre el cor. Com se'm va buidar la ciutat.


01/05/2019