Cercador
Com una illa...
Un relat de: BeckiCom una illa a l'oceà
com una au sense horitzó
com una paraula a mig escriure
o un borrador de l'obra mig escrita
L'aire s'enfila per la superfície dels meus cabells
talment una abraçada de l'alè que em domina
una carícia del destí que ens esguarda
o la mà del futur que ens fa de guia
Sé que hi ets, sé que t'arribaré a sentir algún dia
espera'm, no marxis t'he d'agafar abans la son em pugui
i les busques del rellotge marquin una hora massa tardana.
Espera'm.
Comentaris
-
Doncs si, Anagnost![Ofensiu]Becki | 16-05-2007
Bones!!! Gràcies, Anagnost, pels teus comentaris.
Vas ben encaminat... quan vaig escriure aquests poemes estava en una situació força difícil, en una cruïlla (com dius tu) sense saber cap a on anar...
Sortosament ara ja no és així i veig les coses d'un altre color.
Gràcies per llegir-me.....!!!!! -
Entre el dubte i l'esperança[Ofensiu]Anagnost | 15-05-2007 | Valoració: 10
A un altre poema teu que també vaig comentar, ja vaig creure que hi surava la sensació de cruïlla, de bifurcació de camins. Hom diria que et trobes a mig camí del desencís i l'esperança.
Al principi et sents "au sense horitzó"; afortunadament, tot acaba amb un "espera'm" que deixa la porta oberta a una sortida satisfactòria. Realment et trobes en un creuer de la vida? Espero que només sigui literatura...
l´Autor
13 Relats
27 Comentaris
15102 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.
Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...
Gràcies, "família"!!!
Un petó a tots!