Com una illa...

Un relat de: Becki

Com una illa a l'oceà
com una au sense horitzó
com una paraula a mig escriure
o un borrador de l'obra mig escrita…

L'aire s'enfila per la superfície dels meus cabells
talment una abraçada de l'alè que em domina
una carícia del destí que ens esguarda
o la mà del futur que ens fa de guia

Sé que hi ets, sé que t'arribaré a sentir algún dia…
espera'm, no marxis… t'he d'agafar abans la son em pugui
i les busques del rellotge marquin una hora massa tardana.

Espera'm.

Comentaris

  • Doncs si, Anagnost![Ofensiu]
    Becki | 16-05-2007

    Bones!!! Gràcies, Anagnost, pels teus comentaris.

    Vas ben encaminat... quan vaig escriure aquests poemes estava en una situació força difícil, en una cruïlla (com dius tu) sense saber cap a on anar...

    Sortosament ara ja no és així i veig les coses d'un altre color.

    Gràcies per llegir-me.....!!!!!

  • Entre el dubte i l'esperança[Ofensiu]
    Anagnost | 15-05-2007 | Valoració: 10

    A un altre poema teu que també vaig comentar, ja vaig creure que hi surava la sensació de cruïlla, de bifurcació de camins. Hom diria que et trobes a mig camí del desencís i l'esperança.
    Al principi et sents "au sense horitzó"; afortunadament, tot acaba amb un "espera'm" que deixa la porta oberta a una sortida satisfactòria. Realment et trobes en un creuer de la vida? Espero que només sigui literatura...

l´Autor

Foto de perfil de Becki

Becki

13 Relats

27 Comentaris

15102 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...

La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.

Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...

Gràcies, "família"!!!

Un petó a tots!