Com una brisa suau

bell poema breu i fresc com la mateixa brisa que es respira al llegir-lo.
Gràcies Ferran per llegir-me comentar-me i pel teu suport.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Amb versos breus i suaus, com la brisa del títol, has compost un poema lleu que deixa endevinar l'història que li serveix de bastiment a partir de petites sensacions suggerides més que nomenades.

Agradable de llegir i molt plàstic, amb una frescor grata: ben fet, Ferran!

T'envio una abraçada gentil de veritat,
Unaquimera

"Com una brisa suau
com una història banal
Un xipolleig llunyà..."

suau, tou, esmoreït, dolç... els teus versos em recorden això.

Molt bonic el poema!


Moltíssimes gràcies per la resposta al forum (entreson) t'ho agraeix-ho molt.

SiR

Com una brisa lleu, que t'acarona. Un àngel suau, sobre la pell. Bellíssim,aquest poema.
Fas una excel·lent prosa i una meravellosa poesia, Ferran.

Petons,

Xantalam

Bona brisa.
Ara feia dies que no llegia res teu.

La darrera estrofa és la perla per al joiell que vas presentar al MR31, absència i tristesa, però també amor, passió, tot el que ens omple. Com una poesia en pau.

Gràcies, d.

Em sembla extrany que no t'hagin comentat abans
M'agrada molt el teu relat, sobretot l'últim vers.
Tot i que de vegades estem dins dels altres en forma de record, i no d'aire :)

Continuaré llegint coses teves, m'agraden

I gracies pels teus comentaris, ja se que faig moltes faltes, però tinc el castellà també ficat al cap i em costa massa... :)

marina.