Com un vaixell que arriba a port

Ulls vius!!

Estaves trist de veritat o et recreaves en l'intríngulis de les paraules?

Si per desgràcia és això últim, et passaré per la quilla quan trobi el teu vaixell ensopit. Seràs carn pels taurons afamats i d'alguna cosa serviràs...

I si per ventura és lo primer... aixeca't!
Camina!
Rema!
Infla tu mateix les veles amb el teu alè!!
Vine a la taverna a prendre rom que cantarem unes cançons! Cagun la messana torta!

Però si et trobo al mar d'aquesta guisa no duraràs un sospir...

La primera vegada que l'he llegit, l'he trobat trist per la sensació de desencís, de renúncia, de resignació que transmet i que sovint va lligat amb un "tirar la tovallola".
Després l'he rellegit i he volgut descobrir en el goig d'unes cames cansades l'alegria del que s'ha viscut, i sobre l'arena d'una cala la serenor del que ha arribat al seu port i no necessita continuar buscant.
En qualsevol cas, el poema m'ha semblat preciós i molt íntim.

Per cert (m'agraden els enigmes), el poeta és T.S.Eliot? Això vol dir que ets del 65?

Petons.

Ninona

...que llegeixo alguna cosa teva penso "quan carai aprendré jo a escriure?"

Un preciós sonet, entristit per tot allò que ja s'acaba. Per aquella passivitat resignada que obliga la persona a deixar-ho tot, perquè ja ni forces té per seguir endavant. Perquè la vida és finita.

Excel·lent composició.

Una abraçada.

Salz.

què trist que m'ha semblat aquest sonet mariner... però què bonic, què ben pensat, què ben estructurat i escrit!

M'ha evocat el sentiment de l'etapa final a la vida d'algú, quan no et queda més que esperar ... la mort. Sense ganes ni il·lusió, ja no hi ha mar ni vaixell ni vent capaços de tornar-te a fer caminar...

Darrerament, els teus poemes, exquisits tots ells, semblen voler arrodonir el cicle d'una vida, amb un xic d'amargor pels pes dels anys.... Espero que només sigui un desig poètic, aquest, i que la il·lusió de viure i de seguir volant, i de seguir sentint et segueixi enlluernant pels molts i molts més anys!

Un petonet, Bruixot.

He llegit aquest poema mariner, i com els altres teus que varesw llegir l´altre dia a la jamm, m´ha agradat força.
Espero que lo de l´altre dia fos lleu, o al menys estigueres a gust amb nosaltres.
Fins aviat i una abraçada.
Prudenci.

Un sonet amb la tristesa pròpia de les cançons marineres... concloent els darrers versos.

angie