COM UN SOMNI

COM UN SOMNI
Recordo aquells dies...Encara avui sento com crema aquell foc que em va calcinar tot, sense deixar ni un bri de carn sà i estalvi. Aquell foc se’n deia Teresa.
La seva mirada acaronava cada porus del meu cos, les seves paraules jugaven amb les meves oïdes, les seves mans em modelaven com si fos d’argila i els seus llavis...els seus llavis eren meus incondicionalment. Eren meus al carrer, al supermercat on compràvem les cerveses i algunes coses per picar, al ball, al cotxe, a casa seva, a l’ascensor sense importar la presència dels veïns...sempre meus!
Tot va començar una nit que vàrem anar a ballar. En arribar a la discoteca, a l’avantsala, vam començar a sentir la música i ella se’m va arrambar i vam començar a moure els nostres cossos al ritme de la cançó de Mark Anthony i la Índia «Vivir lo nuestro». Aquella desesperació per ballar si va tornar desig en qüestió d’un no res i mentre els nostres cossos es movien obedients al ritme llatí ella em va fer un petó al qual vaig respondre amb tota la passió de que vaig ser capaç. Va ser el primer petó que ens fèiem, ens vam menjar les boques per primer cop i després ja no sabíem com parar. Feia temps que ho esperava, esperava aquell moment amb delit i quan va arribar vaig deixar-me anar. Feia tant que la desitjava...pobre Teresa, a ella també la consumia el foc...
Per circumstàncies de la vida que no vull recordar, els nostres camins es van haver de separar, tant de bo es tornessin a ajuntar...Encara sento els teus llavis, la teva llengua com una serp explorant la meva boca, el foc del teu cos cremant-me tot...T’he plorat molt Teresa, ploro el teu record i la teva absència...M’he arribat a emborratxar per esborrar-te de la meva memòria, però l’esforç ha estat inútil...On est Teresa?