COM UN SOMNI

Un relat de: Abu Zayt
COM UN SOMNI
Recordo aquells dies...Encara avui sento com crema aquell foc que em va calcinar tot, sense deixar ni un bri de carn sà i estalvi. Aquell foc se’n deia Teresa.
La seva mirada acaronava cada porus del meu cos, les seves paraules jugaven amb les meves oïdes, les seves mans em modelaven com si fos d’argila i els seus llavis...els seus llavis eren meus incondicionalment. Eren meus al carrer, al supermercat on compràvem les cerveses i algunes coses per picar, al ball, al cotxe, a casa seva, a l’ascensor sense importar la presència dels veïns...sempre meus!
Tot va començar una nit que vàrem anar a ballar. En arribar a la discoteca, a l’avantsala, vam començar a sentir la música i ella se’m va arrambar i vam començar a moure els nostres cossos al ritme de la cançó de Mark Anthony i la Índia «Vivir lo nuestro». Aquella desesperació per ballar si va tornar desig en qüestió d’un no res i mentre els nostres cossos es movien obedients al ritme llatí ella em va fer un petó al qual vaig respondre amb tota la passió de que vaig ser capaç. Va ser el primer petó que ens fèiem, ens vam menjar les boques per primer cop i després ja no sabíem com parar. Feia temps que ho esperava, esperava aquell moment amb delit i quan va arribar vaig deixar-me anar. Feia tant que la desitjava...pobre Teresa, a ella també la consumia el foc...
Per circumstàncies de la vida que no vull recordar, els nostres camins es van haver de separar, tant de bo es tornessin a ajuntar...Encara sento els teus llavis, la teva llengua com una serp explorant la meva boca, el foc del teu cos cremant-me tot...T’he plorat molt Teresa, ploro el teu record i la teva absència...M’he arribat a emborratxar per esborrar-te de la meva memòria, però l’esforç ha estat inútil...On est Teresa?

Comentaris

  • RESPOSTA A KEFAS[Ofensiu]
    Abu Zayt | 19-04-2020

    Si us plau, llegeix amb calma, sense presses i entendràs. No és pas una història tan complicada

  • RESPOSTA[Ofensiu]
    Abu Zayt | 19-04-2020

    Com ja sabeu, les coses del cor són incomprensibles, enrevessades...El nostre amor era tan gran que no podia quedar tancat en un espai o en dos cossos fusionats. Havíem de seguir camins diferents perquè de tant que ens estimàvem ens féiem mal, no era un mal físic, era psicològic. No sé pas on és ara la Teresa, em vaig casar i vaig continuar la meva vida. Ella em sembla que també es va casar.

  • No t'entens[Ofensiu]
    kefas | 14-04-2020

    Tu mateix no t'entens ni et pot entendre ningú, dius que la vols i, si en un futur la tens, la perdràs com com un gamarús

  • Algunes incògnites[Ofensiu]
    Romy Ros | 13-04-2020 | Valoració: 10

    Hola Abu Zayt,
    M'agrada com has descrit la passió del protagonista, com s'estima a la Teresa. Però m'he quedat amb moltes incogònites: per què s'ho van deixar? Què va passar? i la Teresa on està ara?
    Bé, el món li ha quedat paralitzat al protagonista...producte de la seva passió.
    T'envio una salutació cordial.- Romy Ros ;)

  • incògnita[Ofensiu]
    MariaG | 12-04-2020

    M'agrada que ens deixis amb la incògnita de saber què carai li ha passat a la Teresa i per què no segueixen junts. Es van barallar? Es va morir? La van Segrestar? Per què és tan dolorós per ell? També m'agrada com has descrit la pasió que senten l'in per l'altre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Abu Zayt

Abu Zayt

6 Relats

18 Comentaris

975 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 1965, en l'actualitat sóc membre del club de lectura i del taller d'escriptura d'Avinyó on resideixo des de l'any 2004. Dues vegades guanyador del premi Sant Jordi vila d'Avinyó de relat breu, tercer finalista en el concurs de temàtica social "Amb ulls d'infant" l'any 2016, cinqué finalista "Amb ulls d'infant" 2019 i col·laborador en Radio Avinyó amb la secció EL FULL EN BLANC Entre els meus autors favorits en llengua catalana destacaria Pere Calders; en llengua estrangera Joules Verne, Anton Txèkhov i Honoré Balzac