Com un rellotge

Un relat de: Unaquimera
Tenen una teoria que exposen, convençuts, a qui vulgui escoltar-la:
-Un viatge és com un rellotge: té quatre quarts.
El primer és la preparació: triar un destí, informar-se, contractar serveis, preparar l’equipatge. El segon implica desplaçar-se i visitar el destí triat. El tercer transcorre mentre es reparteixen entre els afortunats d’aquí els objectes adquirits allà i es comparteixen fotos, vídeos, anècdotes. El quart, consistent en recordar, s’allarga fins que sona la nova campanada de sortida.

Avui, de tornada a casa, ja consideren un èxit total el seu viatge al Japó.
Els dos primers quarts s’han consumat; satisfets de les experiències viscudes, alegres per les perspectives, comencen a fruir de la segona meitat de l’esfera.
Han capturat imatges de tota mena i han portat un assortiment de katanes de diferents mides del qual se senten orgullosos. No són vulgars souvenirs. El venedor avalà la qualitat de l’acer i la tradició dels dissenys: “feina d’experts”, els assegurà.

Mentre ell descarrega la memòria de la càmera a l’ordinador, ella desembolica les compres amb cura, dipositant-les damunt el llit. Les fulles llueixen sota la llum, els mànecs destaquen sobre el cobertor. Quin goig que fan!
La més gran i més cara, és per al fill. No van regatejar gaire amb aquesta peça, que té un tsuka (la Marisol apuntà curosament el nom original del mànec al seu bloc de notes) de roure amb Ito de seda i samé de pell de tauró. Quedarà preciosa, un cop penjada!
Per als amics compraren unes més petites, amb bases de fusta rústica que permeten reposar la katana tot lluint la gallardia de la fulla i la gràcia de l’esmolat kissaki (“punta s’escriu amb dos esses, com en català” anotà ella).
Tot contemplant-les, té una idea: poden formar les lletres del país d’origen, amb les katanes!
Crida al Santi, s’explica, s’’hi posa i se’n surt: ell immortalitza l’original creació. Inspirat, proposa imprimir còpies i entregar-les amb els regals. La Marisol, cofoia dels seus apunts, afegeix la possibilitat d’escriure, al dors de la imatge, el nom de les parts principals amb la traducció corresponent.
Ell va a comprovar com està de tinta la impressora. Ella extreu de la funda, una saya de magnòlia lacada, la katana triada per a casa seva. Feliç, acarona l’acer.

El Santi no sent el crit.
Quan ella entra al despatxet, el troba absort davant la pantalla. No li surt la veu, així que el sacseja. Ell experimenta un ensurt en veure-la tan trasbalsada. S’adona que tremola. Li fa preguntes que no obtenen resposta. La Marisol, boquejant, assenyala amb l’índex convuls unes lletres gravades sobre la fulla corbada. Atordit, temorós, llegeix:
Made in Albacete-Spain.
Tots dos senten que, sobtadament, el temps s’ha aturat.

Unaquimera

Comentaris

  • Les fixacions[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-02-2012 | Valoració: 10

    Doncs sí, el turisme d'avui en dia pot arribar a ser molt complicat. La seguretat que s'ha transformat en inseguretat precisa d'una vàlua de cada lloc on es va i amb criteri. Jo no viatjo, però el paradigma resideix en trobar-se sempre "com a casa" tenint en compte que no coneixem de cap manera aquella "casa".


    Sergi

  • Esmaperduda![Ofensiu]
    Materile | 04-11-2011 | Valoració: 10

    Sí, Maite! M'has deixat ESMAPERDUDA. No sé ni on sóc...

    Aquest viatge amb la divisió del rellotge l'he trobat fascinant i real. És com si acabés de descobrir la sopa d'all. F A N T À S T I C!!

    No cal que et comenti la precisió en el llenguatge ni la correcció de la sintaxi ni la riquesa del lèxic ni la teva VASTA cultura a la qual estem acostumats; però si que cal que et comenti que la meva admiració i curiositat anava creixent per moments. M'has portat MOLT enganyada fins al final, un final sorprenent però habitual. També nosaltres, quan anem per aquests mons de Déu, i comprem records, el primer que fem és mirar si hi diu la procedència i fa honor al lloc on hem anat: és un clàssic.

    És un relat boníssim i molt original. Un premi molt ben guanyat.

    Una abraçada no tan original,

    Materile






  • Com a reptaire[Ofensiu]
    nuriagau | 14-04-2011 | Valoració: 10

    Com a reptaire esporàdica, m’agrada llegir els relats participants a les diferents edicions. Sé quina dificultat comporta cenyir-se a una temàtica, una extensió i unes paraules claus i ho valoro moltíssim. M’ha agradat aquest relat.
    M’has sorprès amb l’original teoria del rellotge que justifica el títol i que res té a veure amb el desenllaç del text. Has sabut transformar una anècdota, que ens ha passat a més d’un, en un text literari narrat amb correcció i mestria.

    Amb admiració,

    Núria

  • Ben real...[Ofensiu]
    brins | 09-04-2011 | Valoració: 10

    Has repartit les quatre parts d'aquest rellotge hipotètic, genialment, Maite; has sabut trenar tots els minuts amb la destresa que et caracteritza. Felicitats!

    Dins de l'espai del tercer quart, m'hi he sentit reflectida; m'ha vingut a la memòria una experiència que ara, en recordar-la, em fa somriure, però que en el moment que la vaig viure em deixà amb la desagradable sensació de ser curta de gambals. Vaig comprar "obres d'art" de marbre que després, a Barcelona, vaig veure a meitat de preu...

    Rep una abraçada que és completament autèntica,

    Pilar

  • Afinada mecànica[Ofensiu]
    franz appa | 14-03-2011

    La rellotgeria d'un relat, i crec que més com més breu és, implica la mesura sàvia dels diferents ingredients per dur al lector sense sobresalts al cop d'efecte final que sí li suposi un trasbals suficient en l'ordre habitual de les coses. Una alteració de tal grau que justifiqui l'excepcionalitat d'allò que es narra i serveixi per impregnar així la ment del mateix lector, i s'hi mantingui suscitant ecos, moviments residuals, imatges tal vegada que, en una revisió posterior incitin fins i tot a noves lectures i interpretacions. Almenys fins que es llanci de cap a una nova experiència lectura.
    Així vist, aquest relat és un exemple de mecànica costructiva d'un relat a partir del símil molt funcional i versemblant del mecanisme d'una màquina de precisió com és la del rellotge.
    Amb la sorpresa que trenca el fil de la rutina esperada, en aquest cas no en el sentit d'un desenllaç trivial sinó una conseqüència previsiblement tràgica que sàviament la mà de la narradora ens ha anat fent intuir.

    Una abraçada,

    franz

  • Sorprenent[Ofensiu]
    panxample | 02-03-2011 | Valoració: 10

    Tens la virtut de sorprendre fins el final dels teus pensaments,així que llegeixo em pregunto on em durà ?
    Un relat molt actual, i és que la globalització ja ho te això.
    Avant

  • D.O. Una quimera[Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-02-2011 | Valoració: 10



    Molt bo, molt bo el final!
    No sabia pas on ens portaries amb la detallada i precisa descripció de les catanes, i ves per on no calia anar al Japó! I com ho expliques això als qui vols obsequiar amb un regal de tanta categoria i tan exòtic?
    M'ha fet riure de debò.
    M'agrada com qualifiques els quatre quarts del viatge, i la importància que dones als regals, sovint és una gran preocupació i més és clar si tens un "fiasco" com aquest!
    Jo em quedo especialment amb el quart quart, el de recordar, reviure…

    Per damunt de totes les vicissituds, viatjar és un regal per l'esperit.
    Els teus relats que parlen de viatges són petits regals que no tenen preu, però si "Denominació d'origen"!

    Una abraçada viatgera plena de llum
    Núria

  • Jo viatjo bastant[Ofensiu]
    Josoc | 24-02-2011

    i reconec que també segueixo aquest itinerari de rellotgeria que tan bé descrius.
    M'encanta aquest estil de prosa irònica que gastes sovint. M'hi sento identificada.

  • Ja fa dies[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-02-2011 | Valoració: 10

    que et tenia pendent de comentari i, avui diumenge, i que els meus ulls ja tornen a ser els meus, aprofito per a estar uns segons amb tu, benvolguda Maite.
    Genial la idea de comparar un viatge amb un rellotgei els quatre quarts. Saps quin és el que m'agrada més? El darrer, quan asseguda a la butaca veus les fotos i la pel-lícula i tornes a sentir les mateixes emocions viscudes però sense sentir les incomoditats del viatge : cansament, tal vegada pluja, calor exagerada etc...
    El " made in Albacete", sorprenent com tots els t teus finals i el relat perfecte com tots els teus.
    Una abraçada molt plena de carinyo i admiració.

    Nonna

  • Gràcies...[Ofensiu]
    free sound | 14-02-2011 | Valoració: 10

    ...pels teus comentaris. Molt bon final i un relat molt enginyós...ja veig que ets un crack!!! ...i felicitats pels teus 5 anys a RC, jo sóc bastant novella. Ens seguim llegint i gràcies.
    Una abraçada.

  • He de reconèixer...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-02-2011 | Valoració: 10

    He de reconèixer que he tingut una petita decepció. Després de llegir el Made in Albacete-Spain, he buscat delerosament el Made in València [passant per Reus, Tarragona] Unaquimera i no l’he trobat per enlloc... i això que ho he mirat pels quatre quarts —que té ben marcats—, del relat.
    Una abraçada, Maite, això sí ben rekatada
    —Joan—

  • Ha, ha, ha![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-02-2011 | Valoració: 10

    I jo que em pensava que alguna de grossa havia passat (no que fet a Albacete no sigui gross), com ara algun malefici japonés que havia matat la dona. Ha, ha, ha! Final inesperat inesperat precisament perquè tot sembla tan autèntic fins arribar-hi. Molt bo, Unaquimera!
    Una abraçada autèntica, bonica.

  • Comentari del repte que vas guanyar[Ofensiu]
    Josep Casals | 07-02-2011

    Mentre anava llegint aquest relat de Unaquimera pensava si molta gent viatjaria si no ho pogués explicar, si no pogués considerar un encert l’elecció (“Avui, de tornada a casa, ja consideren un èxit total el seu viatge al Japó”), si no poguessin presumir d’algunes vivències exclusives o troballes excepcionals com en aquest cas la col•lecció de katanes. Immersos en el context, el final és previsible tot i que jo esperava que les lletres gravades a la fulla diguessin: Made in Xina. La tria de Unaquimera encara és més punyent.
    Les paraules clau estan perfectament inserides i la mida del relat ajustada a la màxima admissible, com acostuma a fer aquesta autora.
    Unaquimera ja ens té acostumats a llegir-la amb una gramàtica perfecta, una sintaxis acurada i un lèxic eficaç. Destacar, en aquest cas, el to equilibrat, proporcional a la història que explica.

  • DECEPCCIÓ AMB MAJÚSCULES![Ofensiu]

    Ostres, Maite, aquesta magnífica història em recorda una anècdota que ens van contar unes ties. Resulta que se'n van anar a París quan no hi anava encara ningú. I van voler fer un extraordinari per a contar-ho a les amigues . Se'l va ocorrer anar a arreglar-se al perruquer Alexandre, que era el no va más dels perruquers de l'època. Pentinava a totes les artistes de Hollywood que visitaven París. Així que entren a la perruqueria, les atén un jove molt chic i, en sentir-les parlar, els hi diu que ell també és català. Continuen la conversa i el perruquer les informa que és de LLeida. Les ties es queden astorades. De LLeida, capital? No, sóc del poble de ..... No s'ho podien creure. S'havien gastat els diners per a ser pentinades per un xicot d'un poble de Lleida.
    T'he pegat el rotllo, però és que la història m'ho ha recordat. És clar que en el teu text, Japó està més lluny. Perquè tu ja saps que "está muy lejos Japón". Per tant, la decepcció és més gran.

    La ficció imita la vida. Ara bé, el relat éstà meravellosament escrit i documentat i és fruit de la teva magnífica imaginació, que sempre s'empatolla coses noves per a sorprendre'ns.

    Nena, tu vals molt!

  • Fina ironia[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-02-2011 | Valoració: 10

    Voler i no voler, tenir i perdre. Aquestes catanes ens transporten al temps actual de la globalització, on tot es pot trobar en qualsevol lloc i hi ha vegades que un se'n va a comprar sebes sis cents quilòmetres més enllà de la seua ciutat i se n'adona que les sebes eren del poble o del barri del costat del seu.
    El que arriba a ser decebedor és l'engany o l'enganyifa, perquè per a un comerciant no té perdó haver de comprar un producte típic fora de les seues fronteres, quan es juga la tan important seriositat i rigor de la industria del turisme. Jo si haguera anat a Japó a comprar-me unes catanes amb el que jo estime allò simbòlic, haguera traduït les paraules en japonés de l'arma i finalment m'haguera trobat que estaven fetes a Albacete o Toledo, l'ànima se m'hauria caigut al terra, i és que pels que estimem les paraules, les lletres, allò simbòlic, que una llengua, que un atifell nostrat, que un costum arrelat a les nostres cases es perga es un deliri de solitud i tristor.

    Bé et deixe fent-me una paella a Roma, i diuen que la saben fer millor que ací a València, la terra de la paella valenciana, m'han posat a la paella romana anguiles i pimentó, no deu ser una veritable paella, un plat que va nàixer a l'horta de valència, a l'Albufera i al Palmar i els pobles de les rodalies pescadores de la ciutat, malgrat que hui tothom diu la seua sobre què s'ha de posar o no posar a la paella. Mira de paelles valencianes hi ha bàsicament de tres tipus, la de secà, que porta arròs, tavella, garrofó, batxoquetes, romaní, pollastre i conill, la marinera que porta gambes, romaní, cigales, hi ha qui li fica sipia, arròs, batxoquetes i tavella i garrofons, i la mixta que porta de totes dues. més o menys eixes són les veritables paelles, les originals, les altres són transformacions de les tres mares.

    Vinga ací tinc un plat de paella marinera que t'he preparat amb sucoses gambes i cigales, vine ràpid que no es gele Maite.

  • Molt enginyós.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 02-02-2011 | Valoració: 9

    Hola Unaquimera,
    M'ha agradat el que he llegit. La idea és molt bona i el final de primera.
    Ets una font d'idees! i a més tens molta traça !.
    L'enhorabona!.
    Sussu.

  • sigbar | 31-01-2011 | Valoració: 10

    Sí, sí, només un enorme JA!!, que vol expressar una sorpresa divertida i un entretallat estorament, ben tramada la xarxa arña de les lletres!!!, m'ha deixat realment expectant el fet de pensar com era possible un terrible accident en la més absoluta soletat i de cop: sorpresa, els han timat!!! encara que a albacete també hi ha molt bon acer tot s'ha de dir. Per cert molt ben documentat el relat. Moltes "facilitats"!!!!!

  • Divertit[Ofensiu]
    Calderer | 31-01-2011


    Un conte que fa pensar (o que portes al lector a pensar) en un final tràgic (katanes, un crit, un accident) i que de sobte es gira cap a un final humorístic molt divertit.

    Felicitats!

    Lluís

  • El pèndol[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Mayte: Sembla que el temps sigui un pèndol, gira al món i torna al born, diuen. I sembla que és així. suposo que hem de minimitzar les alegries de la vida i aprendre a conviure amb el que tenim. el que els hi succeeix als protagonistes del teu fantàstic relat passa més del que ens pensem, si ens dediquéssim a veure les etiquetes de la majoria de les coses que comprem. El teu relat té un toc final sorpressiu, com gairebé sempre, i l'argument, el desenvolupament del mateix sempre em fa pensar i gaudir literàriament. D'on treus la imaginació? Felicitats per aquest relat. Una abraçada d'un que està preparant un viatge per la segona quinzena de febrer. Segurament anirem per la zona del Delta de l'Ebre. Si ens acostem a Tarragona t'ho faré saber. Tenim una Rossita pendent.ara sí, petons i fins aviat.
    Aleix

  • Com crees![Ofensiu]
    joanalvol | 30-01-2011 | Valoració: 10

    Com redactes i expresses! Genial, el final genial! M’endinso en el relat i observo dues qüestions, l’una sembla que tenim un sentiment d’inferioritat quan fem sortides a l’estranger. L’altra que som una mica confiats, creiem que ells no ens enganyen, i quan ho fan, que ho fan, cridem, ja que ens sentim estafats. Penso que en els preparatius del viatge caldria reforçar-nos per a no ser incauts. Anar pels llocs amb els ulls esbatanats. Arreu ens poden prendre tot allò que tenim.

    Cada vegada una abraçada més gran
    Joanalvol

  • Fluïnt dins el monstre[Ofensiu]
    Byrf | 29-01-2011 | Valoració: 10

    Quin feliç viatge i quin drama final, Una. I és que la barreja de cultures és necessària però cal ésser conscient, és clar. Si és en clau de terror, m'has recordat a Poe.


    Sergi

  • gràcies[Ofensiu]
    94_desertrose | 28-01-2011 | Valoració: 10

    per pensar amb mi!! ha estat una sorpresa agradable.

    i no puc fer més que comentar el teu relat "com un rellotge"........ he rigut molt (un migsomriure trist... ja saps)....... i a través de les teves paraules hi he vist emmirallats a molts coneguts i a mi mateixa (per què no dir-ho?)

    els viatges............. quatre parts d'un rellotge dius............ no sé que pensar......... suposo que sí.......... normalment a mi em sobra la part dels tres quarts!! ;-)

    això sí............. he sentit el crit i he vist clarament l'expressió de la Marisol en cada instant.... i se m'ha aturat el temps!!

    Una gran abraçada

    Desertrose

  • Tic, tac...[Ofensiu]
    Naiade | 28-01-2011 | Valoració: 10


    Bona comparació. Viatge amb rellotge, tot és temps i limitat, sempre els viatges s’acostumen a fer curts. He gaudit comprovant que la manera com ho descrius encaixa a la perfecció amb els meus viatges. És preparen amb entusiasme, volent veure tot l’important, el segon quart acostuma a ser el més rapit, passa com una volada com tot lo bo. El tercer quart gaudeixes repartint obsequis, explicant, mostrant fotografies...ara la part final, és tremenda. Perquè serà que quan comprem regals a la nostre terra molts cops descobrim “made in China” o...i quan volem quelcom original descobrim amb freqüència el mateix que la teva Marisol!
    Un relat àgil, ben treballat i amb sorpresa final.
    Digne mereixedor de ser finalista.

    Una forta abraçada tot pensant en el primer quart.

  • Original[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-01-2011 | Valoració: 10

    M'agrada la semblança d'un viatge a un rellotge. I és ben cert.
    I passen tantes coses en la preparació, en la realització, en la tornada.... i tanta riquesa d'emocions, de records, reviscuts en temps present.
    Relat molt maco i ple de sensibilitat.
    Gràcies pel teu comentari al meu Relat dels DOS TRENS...

  • Els teus finals[Ofensiu]
    Josoc | 25-01-2011

    són sempre genials! mentre anava llegint ja esperava saber com s'acabaria, però així i tot m'ha sorprès, tal com calia. Sorpresa a part, dius veritats com punys, estic ben d'acord amb aquestes quatre parts.

  • fantàstic![Ofensiu]
    Alba Vila | 24-01-2011 | Valoració: 10

    La veritat és que aquest relat m'ha sorprès de veritat. És ben bé el que passa a vegades quan vas de viatge, està tot internacionalitzat.

    M'ha agradat molt!

  • sovint quan viatgem[Ofensiu]
    joandemataro | 24-01-2011 | Valoració: 10

    al menys jo, tinc la sensació que em prenen el pèl en algun moment, en una visita en un menjar en un souvenir....
    molt bo el final maite
    una abraçada per combatre el fred
    joan

Valoració mitja: 9.95

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5308 Comentaris

475379 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket