Com un lladre - Versió rnbonet

He perdut
la llum dels somnis
i sotsobro
enmig de la tenebra.

T'escric
dins l'aire que respiro,
només
amb paraules llançades
al vent
que escampa la meva solitud.

Em venç
aquest enyor pregon de tu,
de la teva
delicada
sensibilitat;
dels teus ulls que travessen
milers d'universos fets poema.

I mel's faig meus.
Com un lladre,
et furto en silenci
la saba que vessa
de tot allò
que converteixes en mot.

I amb avidesa,
m'atanso a cada vers,
furgant el desig
que hi és
soterrat.



rnbonet, millorant un poema meu que ja tinc publicat