Com un gos abandonat....

Un relat de: Llem

Un vint de desembre com qualsevol altre. Si això fos cert rai! Dia vint sí, però com qualsevol altre...Ja us ben aseguro que no!. Un desembre que tan sols ara coneix el fred, que no sap ni que és posar la roba d'hivern als Pirineus...Que se'n pot esperar?

Pau, harmonia, bons propòsits pel nou any....Doncs va, que ens ho creurem i sortirem al carrer amb el cap ben alt, anat amb compte de no topar amb cap Pare Noel ballador, ni amb cap aparador guarnit amb deu mil llumetes i musiquetes que representa que t'han de fer feliç;Ah! Que no ne'ts? Doncs no pateixis, que ho seràs per força!.

Arribes a la feina, amb tot el bombardeig anterior fent-te ballar la padrina. T'asseus, i comença la teva mitja jornada laboral, de la teva super feina, ben super pagada, i ben reputada. Quan portes vint minuts, comença el joc. Saps que alguna cosa no va bé, però intentes no alarmar-te, més que res, per no alertar els del teu voltant. Probablement les pupil·les ja s'han començat a dilatar,i has començat a suar sense haver fet cap esforç. "Déu meu", penses..."Ara i aquí no! " Massa tard. El teu cos comença a alertar-te que alguna cosa no va bé. Els ulls comencen a enviar-te imatges extranyes, de boira, de figures mig difuminades....les extremitats perden força però creus que encara ets capaç de posar-te dret. Ho fas. Alguna cosa dins teu diu "Fuig d'aquí!, i fa que vencis la por a posar-te dret, tot i dubtant de si les cames podran aguantar el teu pes. Camines suament sense cap direcció, sense rumb, simplement, només vols que ningú s'adoni de res, i esperes que el canvi de posició, d'ambient, d'aire...faci alguna cosa per tu. Tot en va. L'atac no remet. Intentes mirar aqui i allà, diferents fonts de llum, ara a prop, ara lluny, ara procures dir-te "respira a poc a poc", "tranquil que es passatger". Reps el que sembla un avis del teu cor demanant auxili. El teu cap ja no sap on és i entra en estat de "mort imminent". Aconsegueixes dir "Vaig un moment al lavabo". Tothom al teu voltant s'ho passa bé, resulta que avui hi ha berenar d'empresa....i tu només penses si arribaràs viu a l'hora de sopar.
Entres al wàter, preguntant-te com és possible que encara no t'hagis desplomat. La sensació és horrible. T'empasses com pots i sense manies l'ansiolític que dus a sobre per aquests casos...saps que trigarà 30 punyeters minuts a fer efecte...i penses que potser seràs mort en 10. Et tanques al wàter. No saps si continuar dret, asseure't a la tassa o estirar-te. Ho proves per fases. Acabes estirat al wàter amb els peus damunt la tassa, que romàntic... Llavors t'adones que no era molt net el terra...amb les "gotetes"ja seques dels que pixen fora de test. I la veritat, tant te fa. Quin panorama...arraulit en un water com un gos abandonat , esperant que el cos decideixi si anar-se'n o continuar al món real. La benzodiazepina sembla que actua. Els símptomes remeten, el cos "torna" al món real. Surts del WC i mires al teu voltant, t'adones de la situació tan kafkiana que acabes de viure...i ni tan sols plores. Simplement et desitges un cínic "Bon Nadal"

Comentaris

  • Reconec...[Ofensiu]
    bocidecel | 28-10-2008 | Valoració: 10

    ... que no t'havia llegit. Sort dels comentaris, que ens descobreixen petits tresors ensorrats sota els pès de planes i planes de relats.

    M'ha agradat, m'ha atrapat el teu relat i no l'he pogut deixar fins al final. Una crua realitat, la solitud, la sensació d'abandó, i més encara si l'ambientes en el núvol boirós de les festes nadalenques. Fas una descripció tan acurada, tan visual, de la sensació d'angúnia, de l'atac d'angoixa, que tinc la sensació de patir-la.
    Veig que tens pocs relats, m'agradaria poder-te llegir més sovin. Ànim!

    Una abraçada

  • Molt bo i molt real[Ofensiu]
    Elendil | 25-12-2006 | Valoració: 10

    Molt bo i molt real, una cosa molt freqüent per a molta gent.
    Benvinguts al món dels ansiolítics.

  • bones[Ofensiu]
    akunamatata | 24-12-2006

    mol curios, em fas sentir mol a prop, no directaent per res meu, sino per sensacions que ha patit ua persona mol propera a mi, tot i no parlar del mateix, pero as aconseguit explikar una sensacio que molta gent es limita a dir que no ho pots entendre, si no ho pateixes.jo no o crec aixi, jo donaria la vida per akesta persona, confia que si ets capaç d'explikar-ho, al teu voltant seran capaç de ferte costat;).
    kuidat mol, i ben vingut;)

l´Autor

Llem

15 Relats

25 Comentaris

12549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Un més dels molts ciutadans anònims que té aquest a terra.

Prou jove per no tenir un gran currículum, però prou gran per a saber que la meva història morirà quan la gent que m'envolta ja no em pensi.

No sóc amant de grandeses, ni de grans pretencions. L'unic a que aspiro, es que la història escrigui de mi que he estat, sóc, i espero continuar sent un home just, serè i sociable.