Cercador
Com un brot d'herba fresca escalfada al sol.
Un relat de: donablanca- Compartir:
Respiro, i em reconforta.
L'aire calent emet un so greu que em relaxa.
Faig un esforç realment gran per poder obrir els ulls.
M'he adonat que hi ha algú amb mi, i em te la ma agafada amb força.
S'ha mostrat contenta de veure'm, i això és un signe que em torna a plaure.
I crec entendre la situació.
Després de tant de temps ja m'he fet a l'habitació. Però els tubs encara em molesten i no m'acabo d'acostumar a aquesta postura tant incòmode. Tinc una ferida a l'esquena encetada i oberta per la immobilitat.
Per l'estreta finestra puc veure un munt de cares que suposo haig de conèixer i que em miren i vigilen amb una mescla de patiment i melangia, però que ara mateix no em diuen res.
A ell l'he reconegut d'immediat. Du el mateix tall de cabell que quan el vaig conèixer, amb la clenxa que li cau cap a un costat.
Em mira a través de la finestra i vec el seu alè com queda marcat en el vidre. No descanso fins que el veig marxar. Intento comunicar-me amb la meva desconeguda acompanyant però fins ara ha estat impossible. Des de que va morir la mare, que no recordava haver sentit el contacte d'una ma amb tanta força.
Per fi s'ha atrevit a entrar; el cor em batega amb més força a mida que se m'apropa. No puc distingir en els seus ulls si el contacte és amistós, però m'agafa la ma i a cau d'orella murmura unes paraules que puc entendre amb tota claredat.
La seva presencia em fa prémer amb desesperació la ma de la meva fidel acompanyant fins al punt que la deixa anar amb símptomes de dolor. Em mira amb incomprensió, s'atansa a ell, es gira d'esquena, li parla i ,pel meu esglaï, ens deixa sols.
Puc sentir el timbre de la màquina com sona embogit i no espero que el meu cor ho resisteixi. No ho sap, però tinc sort de no poder sentir res, ni el més petit broll de dolor.
Perquè ho fa?, Tant mal li he fet?, Perquè em persegueix?, Perquè?
Comentaris
-
M'estic passejant[Ofensiu]angie | 11-01-2006
pel teu raconet des d'ahir al vespre.
El relat té una duresa important i deixes al lector pendent fins l'última frase, esperant desvetllar la intriga... la presència sobtada d'aquell conegut i el xiuxiueig a l'orella encripten el conjunt de la història.
El títol no l'acabo d'enllaçar del tot però suposo que d'això es tracta, ens ho desvetllaràs?
La manera que tens d'escriure és molt intel.ligent, de debó...
angie -
***[Ofensiu]Llibre | 04-01-2006
Feia molt, molt de temps que no entrava en el teu raconet de RC... I avui que he disposat d'uns breus instants he recordat aquella història que tant m'havia enganxat, i he provat sort.
No sé si l'he tinguda (la sort), o no. Perquè és clar... fa tan temps que vaig llegir els teus altres relats, que malgrat el record boirós em cal una relectura per situar-me.
De totes formes, i tot parlant de memòria, amb aquest relat reprens el to misteriós i relativament críptic de tot l'embolcall narratiu que ens has ofert... i particularment, continua enganxant.
Gràcies per aparéixer de nou per aquí (si a "nou" es pot considerar un relat publicat durant el mes de setembre... hehe...).
Una abraçada,
LLIBRE -
Encara no?[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 30-12-2005 | Valoració: 10
Després del meu super període d'examens no has escrit, uuf! ja es massa intriga eh!!
Besades -
aTaCo De Nou![Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 05-11-2005 | Valoració: 10
que aixo no pot ser!!
entro a RC despres de algunes setmanes i que trobo? que resT_T!!
no, no, no! vull relats teus :D!
Besades!
RainBow -
Segueixo![Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 07-10-2005 | Valoració: 10
Segueixo insistint!
...feia una setmana que no insistia!...
En vull més!
Petonassos i una Forta aBraçada...
RainBow -
Merda[Ofensiu]SenyorTu | 06-10-2005
(perdona) Fins avui no m'adono que ja fa un mes que has tornat a escriure. Ara m'adono, també, que ja fa un mes que no escrius..... O que no ens ho dius. Ja has llegit les lloances i els requeriments. Apunta a la llista la meva i el meu.
-
...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 29-09-2005 | Valoració: 10
Noia t'has aturat, i m'estic quedant sense lectura! Que cruel..!
Bé, espero que segueixis escrivint, perquè sinò mira el que faig, no penso para d'insistir!
Inpiració 100%, Petons i Abraçades!
RainBow -
I segueix..[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 26-09-2005 | Valoració: 10
Segueixes fent.nos patir eh!
PEr favor..
jo en vull un iaa! T_T!
Perfavor..
Per cert.. mersi pels teus comentaris :P
PEtionassos!
T'espero intrigadaa! -
RainBow_CoLouRs | 20-09-2005 | Valoració: 10
Ets dolenta eh! Ens mantens sempre al aguait!
jo per lo menys, cada dia entro aviam si has publicat re de nou!
i veig que fa cert temps que no ho fas,!!
T'espero amb candeletes! -
Magnífic, superb[Ofensiu]asurath | 19-09-2005 | Valoració: 10
Que li passa a la protagonista? Surt del coma, no?
Es un relat que desde la primera frase ja et trasporta al llit, a la mateixa situació que ella.
Quines sensacions,
"Per l'estreta finestra puc veure un munt de cares que suposo haig de conèixer i que em miren i vigilen amb una mescla de patiment i melangia, però que ara mateix no em diuen res",
aquesta frase és superba. Quin sentiment d´impoténcia,
Un relat carregat de sentiments i afectes.
Molt bo.
Asurath. -
Misteris i sentiments...[Ofensiu]ROSASP | 04-09-2005
que resten amagats, només s'insinuen lleument mitjançant els pensaments.
Se'n poden fer tantes lectures del relat, venen a la ment tantes imatges, tot plegat un misatge encriptat que ens serveixes en una original safata.
El títol per cert, tampoc té desperdici. Intento lligar-lo al relat, cercar més pistes.
En fi, m'has fet ballar el cap, però m'agrada...
Petons! -
contenta de rellegir-te![Ofensiu]quetzcoatl | 04-09-2005
donablanca,
Com m'alegra llegir-te de nou. Trobava a faltar el teu estil misteriós i alhora plàstic.
M'agrada com descrius a l'absent que pateix i vull saber qui és el noi de la clenxa, quines intencions té. Tot allò que no ens dius mai i que tant m'agrada imaginar.
Felicitats i una abraçadassa,
m -
Et manté tothora suspès en un fil...[Ofensiu]estrangera | 04-09-2005 | Valoració: 9
En primer lloc, gràcies pel teu comentari tan afectuós i encoratxador!
Quan al teu relat, tal com dic en el títol, m'ha tingut suspesa en el fil del, què serà?
Una passada, donablanca! Això de captivar l'atenció del lector d'aquesta manera és ben sorprenent tan mateix. Per a molts anys!
M'ha agradat conèixer-te un poc gràcies al teu relat.
Valoració mitja: 9.88
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Un tros de ciment ple de petjades
- asseguda sobre un matalàs desinflat
- Com un brot d'herba fresca escalfada al sol.
- vigila amb l'abric de llana, noia
- com un martell de vidre colpejant amb força
- un cor fang pintat al foc
- com un ocell de cotó folrat amb coure
- com una flor de seda a punt de ser podada
- com una flor de seda.