Cercador
Com un boig...
Un relat de: Guspira- Compartir:
Absent, penso el teu somriure,
com un nen que somia
un gelat de xocolata al vespre,
i encara parles, seré sincer
no t'escolto, els ulls fixos,
només et miro, tan sols et miro.
Deixaré córrer al temps
per la claror dels teus ulls,
pels contorns del teu rostre,
i un dia qualsevo,
deixaré enrera l'evidència subtil,
el gest tímid, seré agosarat
i et diré que les tardes somriuen
com la lluna minvant,
com un boig enamorat.
Comentaris
-
existeix alguna cosa més dolça[Ofensiu]Noia de vidre | 22-08-2006 | Valoració: 10
que un somriure i una mirada. la por, la nostre covardia acabarà algun dia amb nosaltres...
m'ha encantat!!! és perfecte!!!
petonets* -
un somriure[Ofensiu]Azalea | 18-05-2006 | Valoració: 10
si em preguntessin què és la felicitat... segurament respondria: "quan somriu content de veure'm, quan ens mirem, i somriu... i somriem" en el fons, potser el que em fa feliç és el que confirma aquest somriure. Perquè sé que és sincer, i ho diu tot...
sembla senzill, oi? Dons molt sovint he de recorrer a l'imaginació...
(no sé a què vé això... però el teu poema m'hi ha fet pensar)
M'encanta com escrius, tens un talent especial. Tal com he llegit en algun comentari, ets un encantador de paraules! o més ben dit, amb les paraules. Et seguiré llegint. -
Et posaría un 100[Ofensiu]helena | 25-04-2006 | Valoració: 10
No hi ha res a dir.
Llegir el poema i després,
gaudir del especial silenci generat.
Congratulations!
helena
(mariona)
Valoració mitja: 10
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
161652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74