Cercador
COM TROBAR PARELLA
Un relat de: Miquel Pujol MurEm dic UK, i soc un ancestre vostre, ara ens anomeneu cromanyons, per tant penso que aquesta pregunta és capciosa i està carregada de molta mala intenció. Que s’ha de fer per tenir novia, companya o parella. El meu pare m’ho va explicar força bé. Em va dir:
Sincerament fill, jo a la teva mare un dia la vaig veure que venia de cercar aigua del pou. Vaig adonar-me que era forta i a més somreia bé, tenia tota les dents ben posades, per tant era jove i podia arrossegar la galleda d’aigua i moltes més coses. Que la vida és molt soferta pels humans. Aleshores em vaig dir aquesta és la meva. Vaig apropar-me i li vaig dir:
Noia! Tu, meva.
Em va mirar sorpresa i no va dir res. La vaig agafar de la mà i me la vaig portar a casa i ja està. Ja tenia companya. Jo vaig picar-me el pit i vaig preguntar-li
Els seus pares, què?
Com el seu pare en tenia moltes de filles, i no tantes de galledes, l’endemà va venir a reclamar-me-la.
A la mare?- vaig inquirir preocupat per un mal entès familiar.
Nooo! La galleda.
Em vaig començar a preocupar això no podia ser així tan fàcil. Jo mateix em deia, mentre em rascava el cap i cercava alguna puça de sota el cabell i de sota les aixelles. Sabia que la mare protestava alguna vegada però, com coneixia suficientment al pare, quan aquest s’aixecava i agafava la vara, la mare sempre callava.
Però jo estic molt, però molt amoïnat. A mi m’agrada una mossa d’aquestes de la tribu dels que anomeneu neandertal. És maca i ferma, una mica més alta que les nostres xicotes. Tinc dubtes si serà tant soferta i tan treballadora però, com encara en aquest temps la podré atiar un xic, crec que ho serà i servirà. Però, el seu pare em fa por. Me’l vaig trobar el dia i em va cridar per dir-me
Veig que t’interessa la UE. Bona femella i complidora. Bona companya. Però tu ja saps, que ets dels altres.
Què vol dir? Jo, soc tan mascle com qualsevol dels vostres homes.
Ja ho sé! Sinó ara, no em parlaríem. Però has pensat en la dot que m’has de donar.
Dot? De quina ximpleria em parleu.
Ull nano! Que vens de l’hort! Veig que ets molt dels altres. La dot és el que m’has de donar a canvi de la filla. I t’ho torno a dir, és una bona femella que et donarà fills bons i forts. Mira tu posaré fàcil, en vull una dotzena de cavalls. I afanya’t, que si no tinc un altre que també la vol.
Mal parit sogre, encara em vol vendre la filla tan cara, com si fos una truja, i a més em dona presses. Aquest vespre, quan la trobi pel camí, l’agafo pel cabell i me l’emporto lluny. Que de territori hi ha molta a recórrer encara en aquest món.
Aleshores que em parleu vosaltres descendents meus, de nuviatge, de regals, d’hipoteques, de cotxes i d’anells o joies.
Esteu tan carregats de romanços, com el meu sogre demanant-me cavalls per la dot.
Per sort els temps han canviat força la forma de trobar parella i més que ha de canviar.
Miquel Pujol Mur
Gironella, 21/03/2019
Sincerament fill, jo a la teva mare un dia la vaig veure que venia de cercar aigua del pou. Vaig adonar-me que era forta i a més somreia bé, tenia tota les dents ben posades, per tant era jove i podia arrossegar la galleda d’aigua i moltes més coses. Que la vida és molt soferta pels humans. Aleshores em vaig dir aquesta és la meva. Vaig apropar-me i li vaig dir:
Noia! Tu, meva.
Em va mirar sorpresa i no va dir res. La vaig agafar de la mà i me la vaig portar a casa i ja està. Ja tenia companya. Jo vaig picar-me el pit i vaig preguntar-li
Els seus pares, què?
Com el seu pare en tenia moltes de filles, i no tantes de galledes, l’endemà va venir a reclamar-me-la.
A la mare?- vaig inquirir preocupat per un mal entès familiar.
Nooo! La galleda.
Em vaig començar a preocupar això no podia ser així tan fàcil. Jo mateix em deia, mentre em rascava el cap i cercava alguna puça de sota el cabell i de sota les aixelles. Sabia que la mare protestava alguna vegada però, com coneixia suficientment al pare, quan aquest s’aixecava i agafava la vara, la mare sempre callava.
Però jo estic molt, però molt amoïnat. A mi m’agrada una mossa d’aquestes de la tribu dels que anomeneu neandertal. És maca i ferma, una mica més alta que les nostres xicotes. Tinc dubtes si serà tant soferta i tan treballadora però, com encara en aquest temps la podré atiar un xic, crec que ho serà i servirà. Però, el seu pare em fa por. Me’l vaig trobar el dia i em va cridar per dir-me
Veig que t’interessa la UE. Bona femella i complidora. Bona companya. Però tu ja saps, que ets dels altres.
Què vol dir? Jo, soc tan mascle com qualsevol dels vostres homes.
Ja ho sé! Sinó ara, no em parlaríem. Però has pensat en la dot que m’has de donar.
Dot? De quina ximpleria em parleu.
Ull nano! Que vens de l’hort! Veig que ets molt dels altres. La dot és el que m’has de donar a canvi de la filla. I t’ho torno a dir, és una bona femella que et donarà fills bons i forts. Mira tu posaré fàcil, en vull una dotzena de cavalls. I afanya’t, que si no tinc un altre que també la vol.
Mal parit sogre, encara em vol vendre la filla tan cara, com si fos una truja, i a més em dona presses. Aquest vespre, quan la trobi pel camí, l’agafo pel cabell i me l’emporto lluny. Que de territori hi ha molta a recórrer encara en aquest món.
Aleshores que em parleu vosaltres descendents meus, de nuviatge, de regals, d’hipoteques, de cotxes i d’anells o joies.
Esteu tan carregats de romanços, com el meu sogre demanant-me cavalls per la dot.
Per sort els temps han canviat força la forma de trobar parella i més que ha de canviar.
Miquel Pujol Mur
Gironella, 21/03/2019
Comentaris
-
Eren altres temps.[Ofensiu]unicorn_gris | 03-06-2019 | Valoració: 8
Sí, eren temps més primitius i bèsties, i més de sobreviure i d'obeir. Ara per sort vivim temps considerablement millors tot i que falta encara per fer.
M'ha semblat un relat entretingut que m'ha fet arrencar més d'un somriure. Bravo Miquel.
Ens veurem per Relats. Salut!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- EL DARRER COP NO VA PODER TANCAR EL “NEGOCIET”
- DUES BRACES
- PAIR POC A POC I ANAR VIVINT
- EL TORTELL DE NADAL
- LA INVISIBILITAT
- EL NINOT DE PASQUA
- LA MEVA ESTIMADA MASCOTA
- AQUELLA MUSIQUETA, QUASI INFANTIL I (relat gore)
- VIU I DEIXA VIURE
- AQUELLA COSA QUE LI DIUEN MORT
- L’ANUNCI DE PERFUMERIA
- UN VELL CASALOT ABANDONAT
- LA MANSIÓ TRÀGICA
- DIARI DE LA LAURA
- Estimada Helena,