Com tothom

Hola cescarnau:
Es un relat molt autentic.
Tens raó, tothom es igual, el unic que varia sont els valors materials. Perquè el final tots tindrem la mateixa fí.

que no hi ha ningú més que un altre. No solament ho crec, ho sé, perquè he vist massa gent, sobretot a la meva feina, que han estat molt amunt i han anat a parar vés tu a saber on i tot perquè es pensaven que aquell estat, aquell "poder" adquirit els duraria sempre. Som el que som i no n'hi ha res més.
El que crec que preval és la tranquil·litat de consciència i el saber estar en cada situació, és a dir viure el moment traient-li el millor, per poc que sigui iquan ets feliç, doncs, ENDAVANT!! A VIURE EL MOMENT serenament, sense angoixes i sense una passió que et faci perdre el sentit ampli de la realitat. Crec (i dic "crec", perquè no ho sé) que no hi ha res més.

Fins una altra!!

Si no intueixo malament, tots acabarem passant a l'estat físic de polsim. Interessant explicació la teva de la igualtat humana. Per què ens entestem en semblar diferents? És la globalització el nostre mal? Mmm, penso que en general, tal com dius tots, en sí, som iguals tot i les petites individualitats personals. Hi reflexionaré.

Oki Doki! Cap Verd, No Estrès!