“com tot relataire”

La vida tindrà sentit, mentre quedi un relat per explicar i algú per escoltar-lo (o llegir-lo). Ho he tret d'una pel.lícula, no recordo quina però tant fa. És veritat!

Escriure és sentir, i no és cobrar per fer-ho!
Cert que la literatura és menyspreada en el nostre país..

és l'afició més antiga del món, i dic afició, no feina. Perquè ho dic, doncs perquè escriure és la conseqüència de parlar, i escriure contes, relats històries, és la conseqüència de les narracions orals, cosa que tots els pobles d'aquest món han fet des que tenim us de la paraula per comprendre'ns.
Una història, no importa la seva extensió, és un motiu de reunió a la vora del foc i un motiu d'aventura per als més xics de la colla.

I no m'estenc més, que ja he escrit més que tu mateix.

Per cert, un dels secrets meus per enganxar al lector, és començar pel final del relat, donant una petita pista al lector de com pot ser que acabi l'història, tot just quan comences, i el lector es diu: Com ha arribat fins aquí aquest personatge? i zas, enganxat!

Gràcies pel comentari en el fòrum!

Ferran