Com t’estimo Ingilberga

Un relat de: Urkc-Eduard
La darrera Abadessa esguarda.
S'acomiada d'aquell fat
La seva Defensa: Inacció i la voluntat de Déu hi queden,
forta d'esperit, sense despit

Et clouran el monestir
Els teus germans t'han traït
Baladrejant t'arrapen a batzegades
Les teves arts, amollint-se han deperit

I com t'estimo Ingilberga
Tant d'amor als pelegrins
el dret got encar t'empar
però a Roma en fan trills

No en seràs pas malaurada,
Ni cap a devers dissorts ixents vas
Tes gestes resten enlairades
I Arrelaran fornides rabent de bell nou

Arborescent, dolça i flairosa
La teva gracilitat fa estralls i espanta
D'aquells que no entenen d'amors
Trits i trem embolcallats, reneguen dels teus dots

Ingilberga, Ingilberga
Que de bona família n'ets
Que els de la teva sang i terra
Abaten el teu Temple, demble i més.

Estrafaries el cel al Cenobi
Muller de Déu, fidel als seus designis
Al Proïsme agermanaves i enalties
Et llorejaven fidels les teues excelsituds.

I com t'estimo Ingilberga
Tant d'amor als pelegrins
Ara et giten i copegen
Els que pedestalen l'autoflagel·lació

La trápola dels trapassers
Al Sant Pare el transsumpten
Sofisteries immundes
La macula a la Santa hi és

D'aquelles heroïnes
per butlla papal lacerades
per un grapat de terra i poder
sutzen toca i escapularis

Els frares riallers, d'esperit jovial callen
per ser homes dispensats són
poderejar d'amor, plaers i gois essent dona
per Roma, feixuc és.

I com t'estimo Ingilberga
Tant d'amor als pelegrins
I al foscam d'aquella finta
Ni et flectes ni t'ensulsiaràs.

Meretrius de Venus us titllen
disbauxa orgíac al monestir proscrit
Aquells que nefands desteixinen
destarotats Expel·lirte del convent

Cast la ment, cast el cor
Puresa pas roman al cos.
cercant socaire d'aquella Puixança nissaga
Ni en Guifre ni d'Oliba t'han absolt

Insigne en virtuts ens deixes
el teu record alt i pur com estendard
la teva espurna revifa i s'ablama
a la terra-univers-al cel i més enllà

I com t'estimo Ingilberga
Tant d'amor als pelegrins
De nou refulgent relluques
pels segles dels segles
i sempre més




Desteixinar:Esforçar-se molt per obtenir alguna cosa
Destarotats. fer les coses sense ordre ni concert
ablamar: encendre.

Comentaris

  • Gràcies...Urkc-Eduard[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2020

    Gràcies pel teu amable comentari: Com desig intens desfermador de barrris i que té un bon frenesí, en el meu poema "Sóc el teu sarment".
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Meretrius de Venus[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2020

    Una bona recreació d'una història tan llunyana que ja s'acosta a la mitologia.
    Una cosa és clara i no ha canviat: les "meretrius de Venus" eren dones, potser és això el que les va perdre.

  • Excels[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-03-2020 | Valoració: 10

    Quan estimes a Ingilberga... Un poema ple de sensibilitat i amb molta saviesa.
    M'encanta com escrius, Eduard, així i tot que algunes paraules no les copse al instant.
    Salut
    Perla de vellut