Com seràs quan siguis gran?

Un relat de: bolita

Fa un temps els teus pares em van dir si et voldria fer de madrina. Vaig acceptar sense pensar-m'ho.

T'he vist des de l'hospital, t'he vist més tard a l'hospital ingressada...feies tanta peneta que un cop a casa vaig arrancar a plorar, la teva mare m'explica si menges o no, com estàs, que fas (amb quasi sis mesos no fas massa coses, encara).

Ahir et vaig tornar a veure, jo venia d'una excursió i he aprofitat que portava la càmara per passar per casa teva. Estàs tan guapa!! Ets tant petita i alhora et vas fent gran tant de pressa!!! T'estan sortint les dents, no pararàs de créixer...

La teva mare em va dir "Mira el que fa" i mentre ella et donava petons, tu els hi volies tornar girant la teva carona cap a la seva, vam riure molt. Ara per ara, tot i que segurament és un gest del que no t'adones fa que pensi que de gran seràs molt carinyosa.

Ets riallera, sempre somrius.... com seràs quan siguis gran?

Bé, de fet, i no et sabria dir el per què, el que més em preocupa és saber com seràs en la teva adolescència: Sabràs trobar entre tots els qui vindran a tu, els bons amics? Això serà una de les coses més importants que hagis de fer i no voldràs que ningú t'ajudi...de fet no ho faràs només als quinze o setze anys si no que ho hauràs de fet tota la vida, però penso que és en aquesta edat quan ets més feble davant els qui no t'estimen. Espero que sabràs trobar la gent adient, per que estic convençuda que en aquesta edat no escoltaràs a ningú...tal i com hem fet totes abans que tu.

Segurament, quan em doni la neura, et seguiré escrivint...tant mateix: benvinguda petita.

Comentaris

  • He trobat...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-12-2005

    ...molt de cor, sentiments mesclats amb pensaments... i qualque xicoteta falta ortogràfica o sintàctica.
    Per valorar, caldria saber l'edat de l'autora.

l´Autor

bolita

5 Relats

7 Comentaris

6169 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig néixer un dia d'estiu del 1973. Sóc bessons segons l'horòscop grec-llatí (o com es digui) i bou segons l'horòscop xinès.
El meu ascendent no el sé, cada cop que li pregunto a ma mare a quina hora vaig néixer em diu una de diferent. Podria ser càncer, donat que les nits de lluna plena em poso força neguitosa, podria ser Taure, donat que sóc una mica...com dir-ho...¿¿caparruda???
La meva educació no ha estat tot lo catalana que podria haver estat...de fet crec que escriure en aquesta pàgina és l'única cosa que faig en català.
Que més dir: llegir, passejar per la muntanya/platja/qualsevol lloc, i des de fa cosa d'un any i una mica més escriure és el que més m'agrada, m'agraden les tardes/nit de tempesta, amb llamps i trons tant si estic a casa meva com si estic mullant-me al carrer.
Tinc més amics dels que puc comptar amb els dits de les mans i estic molt orgullosa de ser amiga de tots ells.
Vaig trobar-vos buscant informació sobre el camí de ronda per internet per que a un dels relats que hi publicàveu sortia anomenat...i m'heu enganxat...