Com ser un capullo versus capulla

Un relat de: Aurora Gamundí

Portes al camp

Ja ho sabem tots, no podem posar portes al camp. I això ho aplicam quan hom es troba amb unes certes limitacions que no hauria d'haver sobrepassat mai com és el meu cas.
No contaré tot el que va passar per no avorrir al personal, només diré una cosa: les relacions humanes són estranyament difícils. Sé que a ningú li ha sorprès aquesta afirmació.
L'èsser humà és contradictori per naturalesa. Però tant? Jo som la primera que em podria incloure. M'he equivocat moltes vegades, tantes com m'he penedit després. I arreglar les coses quan has ficat la pota tan dedins no és tan fàcil. la gent pensa: és una orgullosa. I jo pens: estic avergonyida de la meva mesquinitat. I com ho arreglam idò? deixam passar el temps. I quan més passa pitjor ets sents per no haver fet res. I l'altre pensa k no li importes i tu no passa un dia k no ho recordis.
El que pateix més, si té un poc d'humanitat, és el que realitza l'acció, és a dir, el capullo. O en el meu cas, la capulla.
I sí, som una capulla, però de les més groses. I ja ho deia mu mare que calladeta estava més mona. I la pobra naturalesa, ignorant ella del que feia, em va fer una boca ben grosa per lluïrla i una llengua que ja se la podria haver estalviada. Ai Déu meu, jo que som abstèmia, ... vull dir... agnòstica...
Recordo a Déu quan la cag. I m'encomano a ell perquè faci de mi el que calgui...
I és que ser una capulla és el que té. I és que l'ésser humà és molt contradictori...o no?

Aurora Gamundí
setembre 2009

Comentaris

  • et felicito[Ofensiu]
    xelofont | 07-05-2012 | Valoració: 10

    m'encanta el sentit de l'humor que hi poses a una cosa que realment és freqüent, donar mil voltes i donar per suposat les coses i de mentres dos capullos no paren de patir, potser ens falta valentia per expresar, no en sabem, resulta que estem preparats per coses burRocràtiques però no per estimar bé, perquè es pot estimar però s'ha d'estimar be i per fer-ho, hem de parlar i no amagar i mai donar res per suposat...

    Alex

  • Genial, com sempre. [Ofensiu]
    annayansi | 20-10-2009 | Valoració: 10

    Tots ens sentim així constantment. Ho c aptes meravellosament, treient-li dramatisme i convertint-lo en quelcom gairebé graciós, si més no ple d'ironia. I la manca de dramatisme sempre m'ha captivat: fa les coses molt més profundes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: