Cercador
Com ser bona persona i no morir en l'intent I
Un relat de: Ivan BonacheQuè fa una bona persona a la cua del supermercat quan s'acosta algú que porta menys coses? És evident, deixarà passar al davant a la persona que porta menys coses ja que anirà ràpid i no li farà perdre gaire temps i, a canvi, obtindrà la satisfacció d'haver obrat correctament.
Però, i si és una d'aquelles velles impertinents que sembla que se li caigui el món a sobre de la presa que té i que quasi ni demana que la deixin passar si no que es va ficant fins que guanya la posició? Òbviament, la bona persona ha de cedir-li el lloc. És una persona gran, no tenen paciència, però... uish! Fa una mica de mal dir, però dóna ràbia, oi què sí? És clar que sí! Res, ho deixa estar i llestos. Una bona persona fa bé i no mira a qui.
Però què passa si la persona que sembla tenir més pressa del món va amb un carret i a la cua va trepitjant els peus de la bona persona, ficant-li presa? És evident que no cal deixar passar a la persona que porta moltes més coses, però per algun estrany motiu, creu que no va el suficientment ràpid i la solució que troba al problema és anar donant copets amb el carret. Aquí sí que s'ha de fer un exercici de calma i serenor per no perdre els nervis. Ningú va dir que fos fàcil ser una bona persona! Pam! Un copet. Mira enrere amb cara de "vés amb compte" i l'altra persona aixeca la mà com dient "perdona, se m'ha escapat". Però als dos segons, pam! Copet. Ja no mira, com dissimulant. No es pot avançar, la persona que està pagant va lenta, no hi ha espai i per molt que el de darrere vagi donant copets, no es pot avançar. Pam! Copet. Millor no girar-se, relax, pensa en una altra cosa! Pam! Copet. La sang li vull de ràbia, li agafaria les coses i li llençaria pel cap amb carret i tot. Per l'amor de déu, caixera, apressa’t o no respon de si mateix!
Però, i si la bona persona és la que té pressa i porta molt poques coses? Normalment, per alguna macabra llei de l'univers, la persona que està just davant mai no deixa passar a ningú. Per norma. No hi ha explicació racional, ho fa així i llestos. La bona persona farà cua i no es queixarà, ni bufarà impacient, ni mirarà el rellotge cada cinc segons i mig. L'únic cas en que la bona persona serà convidada a passar al davant serà el dia que no té gens de pressa, que porta quatre coses i la persona que li deixa passar en porta tres, que dius "cal?", però passa perquè es sent obligada a passar i llavors es sent incòmode i està desitjant marxar del supermercat i no tornar a veure mai més a aquella desaprensiva bona persona que l'ha deixat passar perquè sí.
Però, i si és una d'aquelles velles impertinents que sembla que se li caigui el món a sobre de la presa que té i que quasi ni demana que la deixin passar si no que es va ficant fins que guanya la posició? Òbviament, la bona persona ha de cedir-li el lloc. És una persona gran, no tenen paciència, però... uish! Fa una mica de mal dir, però dóna ràbia, oi què sí? És clar que sí! Res, ho deixa estar i llestos. Una bona persona fa bé i no mira a qui.
Però què passa si la persona que sembla tenir més pressa del món va amb un carret i a la cua va trepitjant els peus de la bona persona, ficant-li presa? És evident que no cal deixar passar a la persona que porta moltes més coses, però per algun estrany motiu, creu que no va el suficientment ràpid i la solució que troba al problema és anar donant copets amb el carret. Aquí sí que s'ha de fer un exercici de calma i serenor per no perdre els nervis. Ningú va dir que fos fàcil ser una bona persona! Pam! Un copet. Mira enrere amb cara de "vés amb compte" i l'altra persona aixeca la mà com dient "perdona, se m'ha escapat". Però als dos segons, pam! Copet. Ja no mira, com dissimulant. No es pot avançar, la persona que està pagant va lenta, no hi ha espai i per molt que el de darrere vagi donant copets, no es pot avançar. Pam! Copet. Millor no girar-se, relax, pensa en una altra cosa! Pam! Copet. La sang li vull de ràbia, li agafaria les coses i li llençaria pel cap amb carret i tot. Per l'amor de déu, caixera, apressa’t o no respon de si mateix!
Però, i si la bona persona és la que té pressa i porta molt poques coses? Normalment, per alguna macabra llei de l'univers, la persona que està just davant mai no deixa passar a ningú. Per norma. No hi ha explicació racional, ho fa així i llestos. La bona persona farà cua i no es queixarà, ni bufarà impacient, ni mirarà el rellotge cada cinc segons i mig. L'únic cas en que la bona persona serà convidada a passar al davant serà el dia que no té gens de pressa, que porta quatre coses i la persona que li deixa passar en porta tres, que dius "cal?", però passa perquè es sent obligada a passar i llavors es sent incòmode i està desitjant marxar del supermercat i no tornar a veure mai més a aquella desaprensiva bona persona que l'ha deixat passar perquè sí.
l´Autor
96 Relats
266 Comentaris
65854 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.Professionalment em dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut, estic aquí per aprendre.
Podeu llegir altres relats al meu blog:
Mapes del Món
Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012
Entrega dels Premis DRAC 2015
Relats guanyadors Premis Drac 2015
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2016 - VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès
Primer premi Concurs Microrelats de Por Uuh! 2017 - Biblioteca Central d'Igualada
Conte finalista del concurs Núvol 2020
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2021 - XI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Relat guanyador de la final absoluta en català de l'XI edició del Microconcurs de la Bilioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Entrega de premis del VIè Concurs de Relats Eròtics DO Penedès (Octubre 2022)
Entrega de premis del 5è Concurs de Microrelats Dia Internacional de les Dones de La Llagosta (Març 2023)
Finalista del 26è Premi Tinet dins del Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023
Salut i inspiració!