Com qui t'escriu que falta sal

Un relat de: setecel
Entra a la llibreria nerviós però convençut que aquesta vegada serà diferent. Nota les palpitacions del cor apressades, un pessigolleig a l’estómac i una suor freda que li mulla el front. Engrescat de pensar que aquest neguit que el desconcerta pot tenir final feliç, l’eufòria momentània l’empeny i es disposa a iniciar, un dia més, el ritual d’emergència. Comença la recerca i al cap d’uns minuts té, al seu costat, una pila de llibres amuntegats l’un sobre l’altre, de diferents textures, colors i temàtiques però amb una particularitat comuna: el cognom de la persona que l’ha escrit, avui, ha de començar amb la lletra p.
No sap l’estona que ha passat des que ha començat l’exploració en paraules alienes, però segueix immers en la seva tasca: trobar mots que, agrupats, provoquin l’alteració sensorial de les seves neurones i engeguin la maquinària de la inspiració.
La psicòloga li assegura que superarà aquesta obsessió, aquest desfici, aquesta angoixa, però cada vegada té més necessitat de fugir de la seva pròpia realitat per escriure’n d’altres, i no pot. Qualsevol excusa li serveix per justificar aquesta crisi personal i creativa per no haver d’admetre que, un dia d’hivern, la Violeta li va escriure amb lletra arrodonida i en un “post-it” de color rosa àcid enganxat a la nevera: et deixo. Com qui t’escriu que falta sal. Des de llavors, ha estat incapaç d’escriure més de cent paraules seguides.
Després de dues hores de cerca i d’haver consultat obres d’escriptors de prestigi i de poetesses premiades, res de res. Avui tampoc troba la frase escrita que l’ajudi a escriure la seva. Es comença a fer tard. L’aterra la possibilitat de no trobar el que busca. El cor torna a bategar-li ràpidament i l’opressió al pit li dificulta el pas de l’aire. Inspira i espira , inspira i espira, inspira i espira profundament, amb els ulls tancats.
A la botiga ja hi queden poques persones. És a la planta baixa, on hi ha els llibres de literatura, exposat a la vista de qui passi per la caixa o busqui la sortida.
Mira la filera de llibres, que disposats l’un sobre l’altre, li sobrepassa un pam l’alçada dels genolls, i reflexiona en veu alta: aquesta columna corbada podria perdre l’estabilitat i caure. Caure sense cap amortiment, com ho vaig fer jo, després que ella em deixés.
Gairebé ja és de nit. Torna els llibres a les estanteries, i marxa cap al nou pis de solter caminant amb el cap melangiós, l’ànim cot i sense paraules per escriure. Davant del frigorífic, diu: Violeta, vull canviar la meva vida i per això he d’afegir-hi una paraula a la teva frase: et deixo ESCRIURE.

Comentaris

  • Annalls | 31-12-2012

    Cadascú afronta les frustracions com pot i sap, la nota tan esquerpa, deixa al protagonista sense alè,sense paraules , buit i fred.
    Ell mateix troba l'estratègia que necessita per en-sortir-s'en ,una paraula justament.
    Ho expliques molt bé.
    Anna

  • Es un relat molt explicatiu [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 30-12-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat és impressionant com la persona no troba cap de paraula per a començar la seua proposta. S'ajuda de la nota en el frigorífic, és imparable com està la situació. Enhorabona. Rafael Molero Cruz.

  • Esta bé el relat[Ofensiu]
    Domingo | 30-12-2012 | Valoració: 6

    Esta bé el relat

l´Autor

Foto de perfil de setecel

setecel

12 Relats

47 Comentaris

18993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Vaig néixer a la ciutat dels sants, el dia de festa major, en els darrers temps d'un règim que no hauria d'haver existit...des de petit m'apassiona la lectura, l'escriptura, i qualsevol expressió artística .A part d'escriure amb més o menys lucidesa i encert, també faig teatre i ràdio.
Gràcies per llegir-me.Espero que hagis gaudit tant com ho faig jo mentre escric
M'agradaria i agrairia llegir els teus comentaris.
igresalreves@gmail.com