Com Prometeu

Un relat de: nuriagau
Photobucket


Abraçant una esperança, quatre mans donen caliu al redemptor de la culpa que no han comès. Les mans d’una mare il·lusionada i les d’un infant que, innocent i inconscient, acaricia el bàlsam de la seva existència.

Submergit en el benestar intern, creix el fruit de les provetes. La saviesa del segon mil·lenni l’ha creat com a salvador del germà que malviu entre els humans.

Una natural concepció contra natura que declara: “resignar-se és pecar per omissió”.

L’han engendrat l’amor i la ciència. La necessitat i la reflexió. L’afany i la incertesa. L’angoixa i la salvació. El present i el futur. La genètica i l’ètica. La generositat i l’egoisme.

Que els déus els perdonin si consideren que han pecat com Prometeu!

Comentaris

  • Aquest comentari [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-06-2011

    de sota , pertany a "Errors paterns".

  • El d'aquests pares[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-06-2011 | Valoració: 10

    no és vertader amor. És comoditat i pur egoisme. Sort que la filla els ha sortit sensata.
    Un relat magnífic, Núria ! Molt alliçonador. M'ha agradat moooolt!
    Petonets.

  • Prosa contundent i bella[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-05-2011 | Valoració: 10

    M’ha sorprès molt gratament aquesta prosa poètica teva... No perquè pensés en cap moment que no ets capaç d’emprar-la amb encert i mesura, tal com has fet, sinó simplement perquè no és habitual en tu.

    Ara que has aconseguit un text equilibrat i contundent, però al mateix temps bell, espero que continuïs conreant aquest art, que no està a l’alçada de qualsevol, i ens regalis altres escrits igualment delicats i encisadors.

    I continuaré escalant els teus títols, és clar!

    T’envio una abraçada bona,
    Unaquimera

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    copernic | 19-05-2011

    perquè està molt ben escrit (cap novetat venint de tu), perquè en la brevetat del text hi ha una profunditat, una filosofia i una intensitat realment remarcables i perquè m'agraden especialment els relats amb referències literàries i/o mitològiques. Prometeu ens porta inevitablement a una de les més grans creacions de la literatura: "Frankenstein o el modern Prometeu"
    Un plaer haver descobert un relat dels nous que no havia llegit encara. Una petita joia.
    I

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 15-05-2011

    genial aquesta prosa poètica que fa una síntesi de tot un drama personal. Imagino que no deu ser una decisió senzilla de prendre, però alhora humana i comprensible davant l'esperança que obre noves portes a la possibilitat de salvar una vida, i no una qualsevol sinó la d'un fill. Per tant, no sóc capaç de veure-hi egoisme en aquest acte. Ben al contrari, crec que la decisió és fruit de l'amor.

    No et coneixia aquest registre, i m'ha agradat descobrir que també pots fer-nos estremir amb la prosa poètica.

    Una abraçada, Núria!

  • La ciència[Ofensiu]
    Narcis08 | 11-05-2011 | Valoració: 10

    també té la seva dosi d'egoisme, barrejada amb altes dosis de proïsme.
    El meu relat que has comentat fa poc parla del meu fill, amb paràlisi cerebral i epilèpsia, i del que ha costat que mengés de tot... I no, el meu embaràs no pronosticava res ( en provetes o anàlisis de sang ) el que passaria al cap de 24 hores d'haver nascut el Lluc.
    Però m'alegra molt que t'agradi com escric.
    Gràcies.
    Montse

  • Ciència i ètica[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-05-2011 | Valoració: 10

    I una gran escriptora, que sap expressar, en poques paraules, tot un món nou i al·lucinant.
    El tema que tractes és molt delicat per a certes persones i potser sí que hi ha alguna cosa que objectar, però jo trobo meravellós que la ciència serveixi per a salvar vides humanes i per a fer-nos més feliços.

    M'alegra veure que tornes a escriure molt i molt bé, com sempre

    Una abraçada

  • bravo!!, la vida arriba...[Ofensiu]
    teresa serramia | 09-05-2011

    no hi ha barreres que li puguin frenar el pas...nuriagau.
    gràcies pel teu comentari amable, comprensiu..malgrat es tracti de poesia.
    (Et miro a la fotografia i...tens una mirada penetrant, inconformista: bravo!!)

  • Per culpa d'un manasses...[Ofensiu]
    deòmises | 08-05-2011

    ...que no en sap gaire més... ha quedat un xurru de veres en aquesta prosa poètica breu però sentida. I ja t'ho vaig dir, Núria, que no era pas un xurru!


    d.


    PS: la imatge un xic millorada...:


    Photobucket

  • gypsy | 07-05-2011


    Prometeu, el benefactor de la humanitat. Has begut de la font de la mitologia del Déus i n'has fet poema. I a mi m'agrada imaginar que dins de la dona embarassada s'acaba de gestar un nou Prometeu que ha de venir i canviar el curs dels esdeveniments, en el sentit dels valors que regeixen la humanitat.
    Crec que el teu és un text carregat d'esperança i d'amor, malgrat la crítica valenta que mostres en fer palesa la manca d'ètica d'alguns mètodes de concepció.
    Una prosa poètica carregada de profunditat que fa reflexionar sobre el nostre futur, però amb un rerefons esperançador, com el Prometeu que li dona títol.

    Un plaer rellegir-lo. Un registre diferent que no et coneixia.

    Petonassos escriptorassa :D

  • Per debatre[Ofensiu]
    Englantina | 06-05-2011

    Tot i que no sóc la persona més adequada per comentar textos poètics, he de dir que m’ha semblat un text de gran tendresa, tot i la força i contundència del seu missatge i malgrat la curteta extensió. En poques paraules, dones un gran missatge, i obres un debat punyent.
    És difícil saber què faríem si haguéssim d’engendrar un fill per salvar-ne un altre. Jo crec que no ho dubtaria gens si tingués la seguretat de que aquest nou fill no hauria de passar un infern per salvar al seu germà. El problema vindria si aquesta seguretat no existís.

  • Amor i ciència[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-05-2011 | Valoració: 10

    profundament agermanats per a crear una nova vida.
    M'ha agradat MOOOOOLT Núria, Poques paraules però què ben dites.!
    Va directe als meus preferits!

  • M'agraden els xurros[Ofensiu]
    NUNU | 06-05-2011 | Valoració: 9

    Prosa poètica, sens dubte.
    Tendre, sensible, delicada ...
    i, a la vegada, realista, punyent, provocadora.
    En poques paraules enfronta emocions i sentiments difícils d'entendre: concebir un fill per salvar un altre!

Valoració mitja: 9.83