Com l'esponja

Un relat de: bocidecel

Com l'esponja
absorbeixo els moments
i amarada de records
regalimo sentiments.

M'oprimeix la teva mort,
però el que més em pesa
és la vida encomanada
amb l'última alenada,
atrapada i suspesa,
i per fi salvada
del buit glaçat
d'aquella habitació.

I després,
cada moviment,
cada pensament
porta la teva traça
que s'acobla amb la meva
per a dibuixar un nou destí.

I els meu peus
fan el pas més lent,
carregats i curulls
d'essers estimats,
dolor d'absències,
delit de coneixences,
cors robats o regalats,
tresors perduts i retrobats.

Comentaris

  • Molt bo [Ofensiu]
    Naiade | 04-07-2008 | Valoració: 10

    Expresses unes sensacions que tard o d'hora tots experimentem, però ho fas d'una manera tan tendre que potser treu part de la tragèdia que sempre representa perdre algú.
    És com si captessis part d'aquella vida que s'envà i ho guardessis dins teu, afegint-te-ho al teu bagatge, per començar una nova vida.
    T'agraeixo el teu últim comentari, el que dius significa molt per mi.

    Una abraçada

  • "regalimo sentiments"[Ofensiu]
    jacobè | 27-06-2008

    Parles de la mort, però l'expresses amb una suau alenada de records i sensacions. Un regalim de sentiments!
    Crec que aquest text també funcionaria sense versos, com a prosa poètica.
    Ens veiem al nano!