Com l’ermità va aconseguir la Immortalitat

Un relat de: Monochroma
Cada vegada que el Mal
(o un dels seus arquetips)
cridava a la seva porta
Ell es dedicava a fer el Bé:
Donava tots els seus béns als pobres
Acceptava de bon grat tot tipus d'humiliacions
Es dedicava amb abnegació als interessos dels més menyspreables.

Al seu torn
Cada vegada que el Bé
(o un dels seus arquetips)
Es presentava davant seu
L'ermità tractava amb crueltat els altres
Robava quan tenia l'ocasió
I traïa vilment als seus afins.

Quan el Mal volia afligir-lo i li enviava dolors,
Ell reia, cantava i ballava per la muntanya i lloava la Creació.
En canvi quan el Bé s'apiadava d'ell
I li enviava compassió i tendresa,
Ell es mostrava afligit, malhumorat i taciturn.
I quan per coincidències del Destí
Tots dos es presentaven alhora a casa seva
Ell s'asseia, mirava fixament un punt indeterminat
Es mostrava absolutament neutre
Davant tant d’amenaces com de consols
Totalment indiferent als seus hostes.
I així va ser com els Déus
Es van anar oblidant d'ell:
-“Aquest home és una calamitat”
Deien els d'un bàndol.
-“Sembla que no sent res”
Argumentaven els d'un altre.
-“És un complet inútil per als nostres jocs i propòsits”
Coincidien tots dos.

Tant va ser així
Que el dia que estava datat per la seva mort
La Mort mateixa
(que aquell dia tenia més feina que de costum)
Es va oblidar completament d'ell.

I així va ser com l'ermità
Es va tornar Immortal.

Comentaris

  • Afegeixo[Ofensiu]
    Nil | 09-02-2019

    Perdó, llegeixo a la Viquipèdia que la casa dels ermitans, que està adossada a l'ermita. Hi visqueres, els ermitants, del segle XVI al XVII, perquè després fou la casa dels guardians. Això vol dir que aquesta anècdota familiar que suara t'acabo d'explicar és més antiga del que em pensava jo.... tramesa per via familiar.

  • El meu parent ermità...[Ofensiu]
    Nil | 09-02-2019 | Valoració: 10

    Jo tenia un avantpassat, parlo de fa podè vora dos-cents anys, que fou ermità de l'Ermita de Sant Mateu del Bosc del municipi de premià de Dalt. Un indret que recomano per la seva tranquil·litat i bellesa. Molt de tant en tan m'agrada mostrar-lo a coneixences que faig d'altres països quan visiten Barcelona. Dic tot això perquè quan hi he anat no he trobat rastre d'aquest ancestre meu, ni tant sols en una visió espiritista! El pobret parent meu degué anar al cel de tant de pregar dins l'ermita visigòtica. El teu, en canvi, més eixerit que un gínjol, encara campa per aquí la terra essent immortal com és...Bon relat i alhora , malgrat estar escrit en clau humorística, és tot ell un manual de supervivència aplicable a moltes situacions difícils amb que ens troben a la vida moderna, Salut!, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: