Com l'aurora venturera

És curiós. En llegir aquest poema, la primera cosa que m'ha cridat l'atenció és la tria de paraules que es contraposen, creant així unes imatges més impactants, o tal volta més suggeridores.

Em refereixo, per exemple, a que per una banda els primers versos ens col·loquen davant la idea d'una aurora i d'un vol misteriós, però a continuació se'ns regala la imatge d'unes sendes esborrades i d'unes terres fèrtils que, vés per on, resten abandonades.

Més endavant la veu poètica ens parla d'una ombra solitària i del seu propi desert, i just a continuació ens endinsem per boscos frondosos (malgrat que poblats de neguits).

Sempre m'ha agradat, aquests jocs de paraules.

LLIBRE

M'agrada la imatge de l'aurora albirant un nou destí, cada dia distint i nou.
Màgica, misteriosa i amb el seu vestit de llum que duu tot un ventall de colors i camins per escampar entre la terra...

Benvinguda, rep una abraçada i fins la propera!