Cercador
Com la molsa
Un relat de: Glòria Vendrell BalaguerPetita i vulnerable
però arrecerada a l'ombra de la pedra
que li dóna la força que a ella li manca.
Fora de temps ,a l’abric d’intempèries i gelades,
però arrelada en la pedra , que tot i que muda, l’abraça.
Temorosa de perdre el poc verd que li resta,
però de totes les pedres que l’envolten,
la seva no li roba el color, com fan altres...
Insignificant i poruga, esquifida i vergonyosa,
però sobre la pedra, bonica i dolça, coratjosa i amable.
Feia molt de temps que somiava ser altra cosa més que molsa,
però ha decidit quedar-se per sempre amb la seva pedra de l’ànima .
Glòria Vendrell i Balaguer
però arrecerada a l'ombra de la pedra
que li dóna la força que a ella li manca.
Fora de temps ,a l’abric d’intempèries i gelades,
però arrelada en la pedra , que tot i que muda, l’abraça.
Temorosa de perdre el poc verd que li resta,
però de totes les pedres que l’envolten,
la seva no li roba el color, com fan altres...
Insignificant i poruga, esquifida i vergonyosa,
però sobre la pedra, bonica i dolça, coratjosa i amable.
Feia molt de temps que somiava ser altra cosa més que molsa,
però ha decidit quedar-se per sempre amb la seva pedra de l’ànima .
Glòria Vendrell i Balaguer
Comentaris
-
Bellíssima la idea[Ofensiu]Nonna_Carme | 09-02-2013
i bellíssima la forma que li has donat.
M'agrada trobar una pedra a on arrapar-me quan sóc indefensa molsa , però també m'agrada ser pedra.
Felicitats , Glòria ! M'encanta haver-te descobert.
l´Autor
116 Relats
77 Comentaris
50734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80