Com la molsa

Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer
Petita i vulnerable
però arrecerada a l'ombra de la pedra
que li dóna la força que a ella li manca.

Fora de temps ,a l’abric d’intempèries i gelades,
però arrelada en la pedra , que tot i que muda, l’abraça.

Temorosa de perdre el poc verd que li resta,
però de totes les pedres que l’envolten,
la seva no li roba el color, com fan altres...

Insignificant i poruga, esquifida i vergonyosa,
però sobre la pedra, bonica i dolça, coratjosa i amable.

Feia molt de temps que somiava ser altra cosa més que molsa,
però ha decidit quedar-se per sempre amb la seva pedra de l’ànima .

Glòria Vendrell i Balaguer

Comentaris

  • Bellíssima la idea[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-02-2013

    i bellíssima la forma que li has donat.

    M'agrada trobar una pedra a on arrapar-me quan sóc indefensa molsa , però també m'agrada ser pedra.
    Felicitats , Glòria ! M'encanta haver-te descobert.

l´Autor

Foto de perfil de Glòria Vendrell Balaguer

Glòria Vendrell Balaguer

116 Relats

77 Comentaris

50734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sempre m'ha agradat molt escriure. Em relaxa, em diverteix i m'ajuda . Les noves tecnologies fan possible el que abans era impensable. Si voleu llegir més, podeu visitar el meu blog : http://www.gloriavendrellbalaguer.blogspot.com.es/