COM L`ANGLÈS NO HI HA RES

Un relat de: Francesc Ballester
Tenir un fill no és gens extraordinari.És la cosa més natural del món.Gairebé tothom en té un, a la seva vida.Però hi ha vegades que aíxò representa un greu problema, o almenys, una gran confusió.Potser de moment no m´entendre-ho, però de seguida ho comprendereu tot.
La Marta i jo vàrem tenir un fill.Al cap de vuit anys de relacions íntimes, ja era hora! No dic de matrimoni, perquè no ens vam casar.El nen va néixer a Girona, o sigui, que era un català de soca-rel.Aquest fet és important tenir-lo en compte pel que va succeir després.
Els primers mesos ens va costar adaptar-nos.La meva dona i jo no hi estàvem
acostumats; però de mica en mica ens vàrem sortir.Tot això de què els fils uneixen més a la parella, és mentida, només són falòrnies de la gent que no vol ser realista. La Marta i jo ens vam discutir més d´una vegada per culpa del nen, cosa que abans no havíem fet mai; però deixe-m´ho córrer.
El fet és que quan va començar a parlar una mica, no l´enteníem gaire.Pensà-
vem al principi que potser tindria algún defecte de pronunciació.Nosaltres procurà-
vem parlar-li el més clar possible, en un català fácil i entenedor; però el noi no aga- fava ni una.
En fer-se un xic més gran, el vam portar a un logopèdag.Li vam fer una revisió d´a-
quelles que no es deixen res per a mirar.En acabar, tot preocupats, li vam pregun-
tar:
-Què té?
-El vostre fill és un nen molt normal.No teniu perquè preocupar-vos.
-Aleshores, per què no ens entent? Últimament parlàvem fent gestos.
-És molt fácil: el noi parla anglès.
-Anglès...?
-Sí, anglès.
-Però...si ningú li ha ensenyat!
-Nosaltres sempre l´hem parlat en català.-digué la meva dona.
-Sí, és un cas ben estrany aquest; però el fet és que el parla.
-Això no té massa sentir.-vaig dir jo.
-Ja ho sé...Però com que avui dia l´anglès s´està imposant tant...Vés a saber!
-I què podem fer?
-Hi ha un solución: Anar a viure a Anglaterra.
Vàrem marxar de Girona al cap de pocs dies, cap a Anglaterra.La Marta i jo vam aprendre anglès, i fins i tot, vàrem adoptar la nacionalitat anglesa.Però he de dir que, malgrat tot, ens sentim catalans, i que quan escoltem una sardana o el cant
d´Els ocells, ens emocionem molt, sense que el nostre fill ho entengui.

Comentaris

  • No entra a concurs[Ofensiu]



    Benvolgut/da: has clicat per error que els teus relats volen entrar al concurs de microrelats de l'ARC.

    Si us plau, si vols participar-hi informa't primer de les bases.
    No cliquis indiscriminadament la casella del concurs cada vegada que pengis un relat.
    T'animem a participar-hi seguint les bases establertes clicant aquí.

    Gràcies.

    Comissió de Concursos - Associació de Relataires en Català

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Francesc Ballester

9 Relats

10 Comentaris

1099 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer a Badalona el 16 de desembre de 1952. Des del 20 anys vaig començar a escriure poesia...Després, alguns relats i alguna que altra novel.la, tant en català como en castellà.
He publicat en revistas locasl narracions i contes, i poemes en antologies poétiques. He estat soci de "Autores-Lectores".
Tinc publicats diversos llibres de poesia y narració.
Vaig guanyar un tercer premi de narrativa en un concurs literari.
Em considero més poeta que narrador, ja que en la poesia, puc expresar els meus sentiments més íntims.