com filera de pallassos d'espatlles

Un relat de: Capdelin

Sols els dos,
llegint un llibre obert,
ni tant sols veiem les lletres...
crec.

Les mans moren en la carícia,
esperant que arribi el bes
que ens faria perdre la memòria.

Història
d'una pàl·lida estrella dins d'un dia
ordinari.

Vivim darrere la finestra
de les coses,
esperant algun fet extraordinari.
No hem après a fer l'amor
a la vida.

Som insectes d'escriptura,
muda,
papallones amb ales de tinta
negres.

Som com el batec rodó de la lluna
que es rosega les ungles i ja no
esgarrapa.
Cada somni una mica més
ens mata.

És urgent estimar-nos,
l'eternitat se'ns acaba.
Lluitem entre restes d'oxigen.
Hem perdut el somriure
com filera de pallassos d'espatlles.

Mosquits ejaculen zum-zum en nits
de silencis.
Encara...
encara ens podem omplir
de paraules.


Comentaris

  • viure...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-05-2005 | Valoració: 10

    Ens passem gran part del temps, esperant alguna cosa, que arribi el cap de setmana, les vacances, fem avançar el temps en un intent de viure sempre en el futur, de que arribi amb força un fet extraordinari. I així perdem instants màgics que es passegen ansiosos i juganers per entre els nostres dits, paraules que juguen a amagar-se.
    Moments petits i plens de vida, que moren cada dia, desagnant-se...
    Seria tan senzill acaronar-los, però per això ens caldria saber veure'ls!
    Volem, però no en sabem, potser no ens en han ensenyat, potser li hauríem de preguntar a la flor, a la papallona o a l'arbre...

    Molts petons!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )