Com fer front a l'anorèxia?

Cada intent que fem d'obrir els ulls, es pot convertir en un intent per part dels altres per tancar-nos-els. Els cartells de la parada del bus, els anuncis de després de Vendelplà, els fulletons que reparteixen pel carrer o les pantalletes que apareixen quan et connectes a Internet. La veïna s'opera els pits, la Maria fa dieta, el pa integral duplica el preu del normal, les marques de moda només fabriquen talles petites i la meva àvia ha comprat una faixa que diu que et fa perdre quilos, mentrestant cada minut perden la vida 9 nens per desnutrició. Probablement al final de la lectura d'aquest relat hauran mort 20 o 30 nens, o més, qui sap? El món funciona així, una solució és tancar els ulls però no és gaire recomanable, així que la gent intenta conviure-hi i fer la seva vida, tu per aquí i jo per allà...

Jo ho entenc com un procés d'adaptació que hem de passar els humans, abans els prehistòrics s'adaptaven a les condicions climàtiques i ara nosaltres hem de fer el mateix però amb els mitjans de comunicació. Segons el meu entendre, si un aparell electrònic et diu que una noia serà maca quan sigui prima, tingui els ulls blaus, sigui rossa i gaudeixi d'unes corbes molt pronunciades, tu has de ser prou conscient com per dir si una noia ha de tenir aquestes característiques, per agradar-te. L'anorèxia o la bulímia són problemes molt greus, però que no deriven d'enlloc més que de la societat del consum. La mentalització de tots i en especial dels joves, és una feina que no sé si s'arregla amb una xerrada al 2n Trimestre o amb un fulletó d'hospital, tampoc sé si a primària s'han de fer classes per entendre això, tal com han dit alguns. Però el que és evident és que n'has d'estar completament convençut i segur de tu mateix per evitar convertir-te en un objecte fràgil, un objecte mal·leable, en definitiva en un objecte manipulable. Sí! és cert que en la raça humana hi ha de tot, gent forta i gent feble, gent alta i gent baixa, gent de tot tipus i de tots colors, però aquesta gent tan diferent, per molt que ens costi de creure, s'assemblen, tots i cadascun d'ells incloent-te m'hi, són i som persones. Els dèbils necessitaran l'ajuda dels més forts i els més forts necessitaran l'astúcia dels més astuts i els més astuts necessitaran la simpatia dels més simpàtics, i així s'anirà conformant una societat, una societat justa, solidària i altruista amb els altres. És pura lògica, si en aquest món no hi ha res perfecte, nosaltres no som cap excepció. El que sí que podem intentar, entre tots i amb l'ajuda de tots, és configurar una única barreja homogènia capaç de tocar, o si més no apropar-se, a la perfecció.