Com era el carrer?

Un relat de: Noia Targarina


Era estret el carrer de casa meva,
era un fet,
mentre menjava el fuet tan bo,
pensava en el meu futur,
la meva persona era refeta,
i el teu i el meu cor estaven al costat.
En un tres i no res em va vindre a la memòria,
un record per recordar quan estàvem junts,
i el meu cor es va sentir feliç i content
de pensar en tu en un moment tan especial com aquest.

Comentaris

  • Record entre ell i tu. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2023

    Amb aquest poema tan enginyós cites que el teu futur veies el teu amor. Per això ets feliç.
    M'admire com descrius el carrer, on vius.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT