COM EL CRIT D´UN GATET

El dia que a la Pilar li va néixer el seu primer fill va ser un dia de joia i, al mateix temps de molta tristesa . El seu fill va néixer petit i escardalenc com un gatet. Els seus primers crits van ser com miols de gatets que solia tenir de petita ,quan vivia a la masia.
El metge el va agafar i el va explorar de dalt a baix. El pediatre no tenia bona cara quan va dir a la Pilar i al seu home que tenia de fer-li moltes proves. Desprès dels dolors del part la pobre dona estava ben cansada, més es va posar a plorar a l’espatlla del seu home amb grans sanglots que li sortien de molt endins. Una cosa dins seu li deia que el nen en Serafí alguna cosa greu li passava, el cor de mare ho pressentia.
Al cap d’hores els varen tornar al nen. El Pediatra anava acompanyat d´un altre doctor que va presentar als pares com especialista en malalties Coronaries. El seu fill tenia una greu malformació al cor. De moment no li podien fer res, nomes vigilar-lo molt i pregar que es fes una mica més gran i trobessin el mitja per guarir-lo, del contrari el seu fill no tindria llarga ni bona vida.
Aclaparats varen quedar els pares i tota la família. El dia que el van poder portar a casa havia passat ben bé un més i el infantó no pesava mes que tres quilos . Alimentar-lo era quasi un suplici, no volia quasi mamar, li mancaven forces. La Pilar plorava i la mare de la Pilar es mirava el petit Serafí amb pena. Tots es preguntaven perquè ens ha passat aixó a nosaltres ?
Sovintejaven les visites a metges i també tenien de donar-li tractaments que no semblava pas milloressin el seu estat.
Així va anar passant el temps, el nen no va caminar fins que va tenir tres anys,no per manca de voluntat, per manca de força. Més el menut era llest i quan va anar a l’escola, a sis anys sabia llegir i escriure, la mare i l’avia l’havien ensenyat i fins i tot a sumar i restar.
Més la medicina no trobava remei al seu problema i el nen vivia com si estigues en un campana de vidre.. Ell se sabia diferent i no era feliç no podia jugar ni anar amb bicicleta i molt menys correr.
Es veia sovint sentadet en un racó mirant els companys jugar.
Petit i escardalenc tothom li tenia llàstima, i tothom desitjava que el poguessin guarir. Un dia al complir onze anys un grip s´el va endur, sense ni quasi fer soroll. El seu darrer alè va ser com el crit d´ un gatet petitó. Mes al seu voltant va deixar un buit tant gran , que mai ningú ha pogut omplir. Encara ara trenta anys mes tard tothom recorda el Serafí, el fill de la Pilar, el que no tenia el cor bé.
Els pares varen tenir un altre fill, que per sort va néixer gras i ufanós. Ara un fill del seu germà ha nascut i li han posat el nom de Serafí, en llur memòria.
A vegades una persona per petita i escanyolida pot tenir un cor molt gran i restar a la memòria dels que el van estimar.i conèixer, per sempre més.