Com dir-te...T'estimo!

És molt bonic i molt tendre el relat.

Continua escribint així!

Val la pena llegir-te!

Una abraçada

Noia Targarina

i que em neguessis.

És difícil, eh... difícil imaginar-se com podria reaccionar, difícil pensar com t'ho agafaries, difícil decidir si val la pena dir-li, difícil agafar les forces per fer-ho... és difícil atrevir-se i sobretot quan pots tenir força del cert que la resposta serà un No... és difícil sí, certament, però suposo (i espero) que algun dia serà fàcil... i aquest dia també serà preciós...

Mentrestant somiant de la màgia i vivint de les esperances i les petites il·lusions que ens esbossen tímids somriures sota els ulls mig aclucats per l'escalfor del Sol.

Apa, que vagi mult rebé!
nus vemus!

Gemm@

jejejej es precios, felicitats

T'he conegut llegint els teus comentaris sobre poemes d'altres autors, i he decidit llegir-te. Molt bonic el relat, és fantàstic, i tens raó, de vegades els jocs de mirades, de frecs entre dues persones, que no defineixen què se sent, pot portar problemes, és millor dir-ho clarament, tot i que de vegades és difícil!
M'agraden le sfrases que tens a la biografia, jo també tinc frases que formen part de mi. Ens veiem! MoLi.

qui sap si l'oreneta farà que aquestes paraules arribin a la persona estimada... I si hi arriben segur que aquesta persona les trobarà molt boniques!
I és que m'ha agradat molt! És sencill, però bonic, unes paraules molt encertades... ;)

Una abraçada i petons!!

Gorwilya

P.D. Per avui deixo de llegir-te, que he de marxar i ja t'he llegit i comentat fins aquí... ;) D'aquí poc ho tindré tot llegit... :P

Merci, per fer-me emocionar, no només en aquest poema, sionó en tots els que mica en mica vaig podent llegir, fan que arrivis al cor de tots els que et llegeixen;que se senten igual que a tu, que es veuen captivats en cada instant que aconsegueixen arribar a l'últim mot de cada relat teu; a tots aquells que només els queda el silenci per expresar-ho tot...

Confio en que habiat trobis aquell moment per expressar en paraules tot el que ens transmets amb paraules sàvies, ho aconseguiràs, així que endavant, maca!!

A seguir lluitant per tot el que pot ésser possible, i sinó ho és ja ho aniràs descobrint, però sobnretot, no et rendeixis mai!!


Nina

res es perd si de debó s'estima,
res cau en sac foradat si es té fe

qui no sap escoltar
el bes del vent
i el missatge
que jo he donat a l'oreneta
no és capaç d'entrar a cap cel

moltes gràcies rainbow_CoLouRs per les teves paraules. el món és meravellós, esper que et somrigui

res es perd si de debó s'estima,
res cau en sac foradat si es té fe

qui no sap escoltar
el bes del vent
i el missatge
que jo he donat a l'oreneta
no és capaç d'entrar a cap cel

moltes gràcies rainbow_CoLouRs per les teves paraules. el món és meravellós, esper que et somrigui

M'agrada el relat! de veritat!! ai la timidesa... però no et preocupis... ja veuràs que quan sigui el moment li podràs dir... i mentrestant segueix escribint que ho fas molt bé! vinga ànims! jo també sóc molt tímida i... ves, quan el moment està a tocar ja ho notes... i quan és el moment penses, ara o mai... i pam! li dius xD
vinga salut i festa!! petons!!

--Bruixa Vermella--

(per alguna cosa: kan_laia@hotmail.com!)

Ja he enviat un nou relat!!!:P ara estic esperan a que me l'aceptin....

Estic molt contenta ja que no se, amb lo peque que soc m'alegro que el que escric agradi!!

petons i fins el proper relat!!!!!!!!!!!!!! :* :* :*

avans de res,donar-te les gracies pel teu comentari ja que soc "novata" i bé,fa ilusio...jeje!!

per segon,dir-te que mai se sap si arrivara als ulls,les mans de la persona a que li escrius..Jo també ho vaig fer i al final va acavar llegint-ho "ell"...Maquisim el text!!!!

Petonss!!!

la timidesa, la inseguretat, la por que l'altre no t'accepti... fa que silenciem tot el que sentim per a una persona que estimes...
però, tranquil·la... els sentiments tancats no es poden amagar sempre... de vegades treuen el nasset per les mirades, a través de les mans i sobretot pels actes... i tard o d'hora l'altre persona, si és intel·ligent i gens prepotent, se'n dóna compte...
també hi ha una forma d'estimar sense gaires paraules... un dia potser esclataran!
m'ha agradat aquest poema romàntic, humà i innocent...
ànims i... escriu... en els poemes res et fa por de parlar i expressat tot el que sents!
un petó i una abraçada! et seguiré llegint guapíssima (literalment!!!)

felicitats