Com dir-li-ho?

Un relat de: Arcadi Març
Realment, no la podia suportar. La seva presència em provocava una urticària terrible. Em repel·lia la seva mirada burleta, la mirada prepotent, el seu orgull. Era incapaç d’aguantar una conversa amb ella durant més de cinc segons sense odiar-la fins el més profund del meu ser. I em repugnava veure com manejava als altres – que els resplendien els ulls de desig. Déu meu. A ells els odiava encara més.

Ella sempre havia sigut conscient de l’atracció que despertava al seu voltant. Diguem-ne que té una certa brillantor, cal reconèixer-ho. Té la pell bruna i càlida, i els ulls verds i vius de primavera. El cabell, castany i curt, reté espurnes de llum com diminuts diamants. I un tendre borrissol daurat i fragant ressegueix el coll fins on neix el pit, que respira, batega i frisa per ser acaronat.

Però ahir vaig beure un xic massa, com tots.
Amb circumspecció, observava la naturalitat, la desimboltura que desprenia en conversar amb el grup, com si es tractés d’un ball i ella tingués els peus més lleugers. Finalment, vaig parlar-hi. I em despertà una simpatia inesperada. Era sincera i viva, i reia. Vàrem estar parlant tot el camí fins la sala de ball, no sé ben bé de què.

Dins la sala, les llums llampeguejaven entre la gent. Ràfegues d’imatges congelades repercutien rere les meves parpelles. La beguda començava a deixar de fer efecte i només en quedava una agradable letargia que em mantenia en tranquil·litat, distanciat d’aquell moment i d’aquell lloc. Marta tornà.

Com va? – Vaig dir sense pensar.

Els seus llavis es posaren sobre els meus.
I en recuperar l’alè, separats per un lleuger esglai, van seguir acaronant-se inflamats de vida pròpia. Maldant per respirar, les llengües lliscaven una contra l’altra humides, amb tendresa. L’abraçava amb força per la cintura mentre els seus dits m’acariciaven els cabells i em recorrien el cos, que sentia nu. No sabria dir quant temps va durar aquell petó, el cap em donava voltes i vaig perdre la noció del que em rodejava.

Encara no hem tornat a parlar. La melangia dins el cor em reté el pensament en un sol desig. Però com dir-li-ho, que la vull?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Arcadi Març

Arcadi Març

19 Relats

12 Comentaris

13958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Give me the glass, and therein will I read.


Agraeixo qualsevol comentari.