Com dir-ho... No es pot oblidar el primer amor...

Un relat de: Fiona17
El meu primer amor va ser molt especial i dic va ser per què d'aixo ja fa temps. Fa cosa de deu anys el Xavier i jo anàrem plegats a classe estudiavem la mateixa càrrera i varem coincidir. Era el nostre primer any d'universitat i tots dos anavem amb moltes ganes d'estudiar. Es pot dir que va ser un primer any de càrrera inolvidable ja sigui per lo molt que m'agrada estudiar el que estic estudiant i per les experiències viscudes. Una d'aquestes experiències va ser conèixer al Xavier que em va aportar a la meva vida diversió i un altre mena de veure el món que jo encara no havia experimentat. Ens varem començar a conèixer i quedavem algún horabaixa per "aclarir dubtes de classe" tots dos sabiem que en moriem de ganes de veurer-nos... I així era quedavem i mai passa res,aquell petó tan esperat no arribava mai... Fins que un dia vàrem decidir quedar però que ja no es digués " aclarir dubtes de classe" si no que es digués "tenc ganes de veurer-te" I així va ser, pareixarà una bojeria però quan varem canviar-li el nom tot va anar millor. Aquell horabaixa el em va venir a cercar i jo vaig pujar al seu cotxe, varem anar a la vora de la mar i sempre recordaré aquell moment ( als dos ens agradava la mateixa música i teniem una carpeta al mòbil j allà estaven totes les nostres cançons preferides) ens varrm seure a un banc i varem estar hores i hores xerrant fins q a jo se'm va acudir escoltar junts les nostres cançons i allà va sorgir aquell petó tan esperat, tots dos voliem i allà va ocorrer. Va ser molt especial i són coses que es queden a la ment i no es mouen d'allà encara que ho vulguis. Varem passar el millor any de les nostres vides ( almenys de la meva ho va ser). Erem(des del meu punt de vista,la parella ideal) mai discutiem i si ho feiem cap dels dos erem capaç de passar 5 min enfadats... Però si, algún dia havia d'arribar, va ser un 27 de decembre despres de dur un any i un poquet plegats. Aquell vespre va haver moltes emocions. Varem sortir de festa i ell anava amb els seus amics i jo anava amb els meus, haviem passat un horabaixa junt i varem decidir que aquella festa seria per estar amb els amics i aixi va ser. Quan vaig arribar allà el vaig veure i com sempre ell hem va venir a veure, varem estar xerrant i jo sentia olor a tabac (cosa que no m'agrada) però ell hem deia que no havia fumat ni res, però jo sabia que si i no volia que ho fes pero molt manco que hem digues mentides i em vaig molestar una micona, però no molt perquè de totes maneres era una bojeria. Ell va tenir una reacció molt estranya i enlloc d'haver-me enfadat jo es va enfadar ell.. ( si una cosa tan estranya que encara no l'entenc) Varem estar "enfadats" tot aauell vespre i per una TONTERIA. Jo em sentia malament ja que pensava que era cupa meva però bé... Ens varem anar a dormir. Al dia següen esperava que m'hagues deixat un missatge al mòbil demanat perdó o alguna cosa així, pero no ho va fer. A les 5 haviem quedat, ell m'havia de passar a cercar per la meva casa, i no ho va fer... Era tot molt estrany i jo me sentia molt malament així que el vaig cridar. Ell em va dir que no tenia ganes de parlar. Jo estava al.lucinant i no em podia creure que hagues estat per aquella to teria. El vespre despres d'haver sopat vaug anar a la meva habitació ( té una finestra que dona al carrer) i vaig sentir el soroll que fa el seu cotxe i tot seguit vaig guaitar per la finestra i alla estava ell...Vaig sortir amb el pijama possat i em vaig tirar al seu coll, ell hem va agafar fort i em va dir que m'estimava i que el nostre amor era infinit! Va demanar disculpes per el seu comportament i que no em deixaria escapar mai. Ho vaig passar malament pero va ser uns dels millors dies, perquè les reconciliacions són la millor part!
Com a parella varem seguir discutint per beneitures pero nox molt importants.
Aquell mateux any, ell va decidir que el que estudiava no li agradava del tot i va voler fer un any sabàtic i més envant ckmençar una altre carrera. Així va ser, però el fet de no tenir-lo a classe a mi me posava molt nirviosa i no el veia mai perquè quan jo tenia classe ell no en tenia i viceversa... Va ser un any diferent i que cap dels dos va superar. Aquell any va acabar la nostra intensa i apassionant relació, una de les millors relacions de la meva vida. No varem aguantar tan de temps sense veurer-nos...
A dies d'ara encara hi pens, pens molt amb ell i no sé si ell amb jo, encara que m'agradaria.... Per què no dirho donsc? ell va ser l'amor de la meva vida, vaig convertir el típic jovenet que se les enduaia a totes amb un jove amb el cap on toca i les idees clares i se'n va anar amb la típica nina que no volia tenir novi, que es volia centrar en els seu,s estudis i res més, va ser molt especial. Avui dia 8 d'octubre fa exactament un segle que ens vàrem donar el nostre primer petó. T'estimava, t'estim i t'estimaré....

Comentaris

  • Oell primerenc d'ales curtes[Ofensiu]
    DIAMANT | 22-10-2014 | Valoració: 7

    Ah! el primer amor,, quan sembla que res més no existeix.Quan ambdues persones, ambdós cors flamegen a l'uníson....extraordinari també ho pens.

l´Autor

Fiona17

3 Relats

5 Comentaris

1637 Lectures

Valoració de l'autor: 7.75