com costa arribar!!

Estic preparat i a punt. Porto la majoria de caps de setmana des de fa tres mesos entrenant. Em conec tots els camins i caminets de la vall del congost. He fet hores i hores de caminades solitàries, de pujades força esgotadores sota el sol de final d´agost (que tot i que no ho sembla, fa suar molt), de piles de platans per recuperar energies a les feixes de can Miquel i d´un munt d´ampolles d´aigua a la fresca de l´arbreda de Sant Cristòfol. I just avui, després que durant tot l´estiu no ha caigut ni una punyetera gota d´aigua, que tots els diaris i telenoticies ens han anunciat la fi del món sota el nom de canvi climàtic i que la Generalitat ha fet una bona picossada amb el parking del pantà de Sau, just avui, plou. Per que avui!!! No es pot esperar dos dies!!!! no pot esperar a dilluns!!! No ens posem nerviosos, hem de ser optimistes i segur que para. No plourà gaire estona. Plou però plou poc o millor, plourà poc per a hores d´ara per ara està diluviant. Quina merda!!!
És l´hora de marxar. Ja tinc la motxil·la a punt i he hagut d´agafar la capel·lina, les polaines i el barret impermeable. Un pes suplementari que serà emprenyador. Segur que no els necessitaré però per si de cas. Tot just són les deu del matí i a la tarda ja no plourà. El Mauri diu que per la tarda escamparà. Mauri, no em pots fallar avui!!! La ciència meteorològica avui no pot fallar.
Pujem al cotxe i cap a Coll Formic. Plou molt. Em truquen els meus pares al mòbil. Ja hi som pel tros.
-Fill meu, no hi vagis pas avui. Fixa´t quin aiguat. És una bogeria. Pensa que seràs pare i no pot fer tonteries (no sé què volen dir amb això). Jo de tu no hi aniria. Deixa-ho estar i torna cap a casa. Imagina que et fas mal, no podries anar a treballar (que no volien que no hi anés???).
El llistat de punts en contra d´anar-hi continua però ja no faig cas. No sé si també hi havia la possiblitat que sortís un llop amb cap d´ós i peus de tigre de les neus que es dedica a menjar futurs pares a les nits de tempesta que coincideixen amb curses organitzades. Potser el Martí Boada l´ha vist alguna vegada. La conversa s´acaba amb un enigmàtic -pare. tranquil, ja veurem com evoluciona el temps durant el dia d´avui i en funció d´això decidiré. Adeu-siau.
El meu pare anava per tot arreu quan era jove i estic segur que quan tenia 30 anys no hagués fet ni cas del meu avi si li hagués dit el mateix. Potser la paternitat consisteix en això, en un excés de protecció dels fills. No sé, ja ho veuré quan m´hi trobi. No falta gaire. M´oblido del tema. Ara per ara només em preocupa el temps.
Arribem a Coll Formic i plou com mai. Cal ser optimista. No podem caure en la desesperació. Som dels primers i podem aparcar sense problema. Anem al bar a prendre una cafetó (concretament un cafè amb llet) i esperar-nos a que obrin les inscripcions. El dia és fred, gris, plujós, el camí sembla força enfangat i hi ha tot de reguerons d´aigua muntanya avall. El Pla de la Calma deu estar horrible!!!! Amb aquella argil·la vermellosa deu semblar una fangar gegant. Ja m´ho imagino, tota l´estona mirant al terra per no posar el peus a un bassal, per no relliscar i caure de cul. La baixada del Tagamanent serà terrible, amb aquell cullons de lloses molles que semblen pistes de patinatge. Es pesadíssim caminar amb les peus xops i plens de fang. Les botes pesen com tres mil quilos més. Mare meva, per que havia de ploure avui! Tot l´estiu sense...
El café amb llet em fa tornar al mon dels vius i surto del meu estat de pensaments negatius. Està bona la beguda amb aquest temps. Al cap i a la fi a mi m´agrada molt la pluja. M´agrada caminar amb pluja. A més la companyia és agradable i anem xerrant d´això i d´allò mentre fem temps. També critiquem a més d´un que no ens cau gaire bé. El bar comença a omplir-se. Sort que hem arribat aviat! En poca estona és un cau d´excursionistes i la boira provocada pel tabac és superior a la boira que tenim a fora.
Una vegada passats coll avall el café amb llet i un bon entrepà de pernil, m´aixeco i vaig a fer cua per apuntar-me. Hi vaig sol per evitar que els altres es mullin per res. La meva dona està embarassada i com ha dit el meu pare no puc fer bogeries. Per tant, que es quedi al bar respirant la boira tabaquera. El sentit comú és el meu fort.
M´arribo fins al punt on es fa la inscripció. Arribo i em poso a la cua. Ja hi ha un centenar llarg de persones esperant. Tots anem amb el paraigues o amb la capel·lina. Tot i això l´ànim és bo. Es respira un ambient d´esperança. En Mauri no ens fallarà. Confiem en Catalunya Ràdio i en TV3.
Davant meu un pare i un fill s´han apuntat junts. Són tota una colla i estan animats.
- Imagina´t que no hi hanem i a mitja nit deixa de ploure. Em trenco el cap a garrotades.
Quina raó que té aquest senyor.
- No li fotis cas a ta mare! Hem vingut a caminar i ho farem! A més sempre podem plegar a Aiguafreda si les coses van mal dades. A més sembla que ja comença a escampar. Fixeu-vos cap allà, sembla que els núvols són més prims!
Optimisme, si senyor. Jo crec que plou més ara que quan hem arribat però no seré jo qui trenqui el seu somni. Té dret a l´esperança i a destruir la feina lenta d´anys i anys de la seva dona de fer posar seny al seu fill adoloscent. Una tasca encaminada a evitar buscar situacions de perill, a no fer bogeries que li fagin agafar un encostipat que li evitin poder anar a l´escola i com a resultat que es perdi la classe més important de l´any i això fagi que sigui un adolescent amb fracas escolar que acabi al carrer robant, drogant-se i escoltant heavy metal. M´adono que això ho he pensat jo, tot solet. M´estic assemblant a un pare com déu mana. No sé si estar content o no.
Ara arriben uns que venen de Viladrau. Es posen darrera meu. El més bo del cas és que venen caminant. Han sortit de Viladrau, han pujat fins a Sant Marçal, després el Matagalls i ja són aquí. -És per calentar, em diuen. -Jo amb això ja estaria cansat, els responc. Riuen, no sé si riuen del que acabo de dir, o bé es riuen de mi. Tant se val. M´he preparat, m´he entrenat i arribaré com qualsevol altre. Trigaré més però ho faré. Em pregunto si aquest tipus d´autosuggestió funcionarà. Mare meva, encara he de començar i ja estic cansat. Com costa arribar!!