COM CADA MATINADA

Vaja, aquest color no el tenia comentat! Anem a posar fil a l’agulla.
Crec que no puc afegir gran cosa al que ja t’han dit i, jo no sé dir res de nou, solament repetir una vegada més que m’enganxa la teva lectura.
Gràcies pel teu amable comentari a L’inspector Morales i com que acabes amb una pregunta de si ens continuarem llegint... no puc dir res més que Sí! I tant, ara ja hem començat!
—Joan—

M'ha agradat molt, un bon relat amb un bon missatge.

Quina sensació més esgarrifosa al llegir el final del relat!
Quin mal rotllo!
Moltes felicitats per aconseguir fer-nos sentir aquella por profunda amb tants sols quatre línies.
Una abraçada!!!

Ostres, la darrera frase del relat és esgarrifosa! Ho has descrit amb un realisme tal, amb un vocabulari tan incisiu i directe i ho has ambientat en una situació cada cop més habitual, que fa molta por de pensar-hi. Moltes felicitats també per la teva elecció! A seguir escrivint i llegint! Una abraçada.

Aleix

Guapaaa!! Jo també stic molt contenta que siguis finalista!! És que som superwomans i jastà, home!

Petons;-))

Benvolgut/uda relataire:



Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



Cordialment,



Comissió Concursos





TEXT AUTORITZACIÓ



En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



Data .......................................

Uf! Dur, molt dur. Un retrat dels límits inconcebibles fins a on pot arribar la bogeria humana. Tragèdia completa, sense pal·liatius. Realista, malauradament. Molt bé descrit.

Felicitats, E. Viladoms.

Un drama familiar molt ben descrit i portat fins a les darreres conseqüències: les més tràgiques. Realment és un tema que colpeix moltíssim i tal com l'has tractat m'has deixat ben esgarrifada. Molt bé!
Una abraçada!

allò que no s'explica sol ser el més terrorífic. Una bona història amb un final que sí que fa por.

Fantàstic, el final no relatat és terroríficament bo!

On volta el cap quan tens hores per rumiar en el fracàs o l'isolament? No és per desgràcia un relat gótic: és un relat de terror d'ara i aquí. La manera com trenes la situació, la posada en escena, és el que el fa especial. Un plaer-obscur aquesta vegada-llegir-te. I una gran abraçada, guapa

s

Tens tota la raó amb el teu comentari de que no cal la fantasia per parlar de terror. Les notícies ens parlen constantment de situacions esgarrifoses, i més n’hi haurà, si persisteixen les violacions dels drets a que ens sotmeten. El teu relat retrata perfectament fins a quin punt pot embogir una persona sotmesa a l’estrès diari. I deixa una sensació de buidor i ràbia.