Com caçador furtiu

Sonet de factura impecable en el que expresses el teu desig de sortir del temps fent camí, sense deixar-te vèncer per la vida.
Aquest és el desig que tenim tots els éssers humans. El nostre instint de supervivència ens porta a no deixar-nos anar, a beure de la font de la vida fins que sigui ella qui ens abandoni.
Malgrat que aquest és un sentiment comú a tots, la teva mestria formal és gairebé única, per la qual cosa et felicito de tot cor.

mercès, Raül, per portar-me en aquest poema. Sovint ens passen perles perquè a RC som molts. Fas servir les paraules com et plau, i, a més d'una cultura vasta, ens mostres que no en fas servir cap en va, de mot: tots obeeixen a un pensament, un raonament, un estat d'ànim perfectament definit. Jo sempre aprenc quan et llegeixo. Sobre l'amor, el temor, sobre la vida. Sobre com fer versos, que no és només voler fer-los. Hi ha d'haver una espurna de geni, alguna cosa que segurament tots ens entestem en poseïr: la gràcia d'escriure i de fer sentir allò que volem explicar. Una abraçada, i moltes gràcies per deixar-nos llegir la teva magnífica obra.

a

Amic, lamento haver-te portat records tan dolorosos, sort que trobaràs conhort en els teus fills i aquest bé de déu de trigèmins que tan delerosament t’encadenen. Tanmateix, humilment em deixo que em renyis, i acotant el cap et permeto un calbot absolutori i alliberador.
M’ha encantat, com no, aquest cant de rebel•lia passiva davant la mort. Resisteix-t’hi tot el que puguis, ens has de donar molt més.
Una abraçada.